diumenge, 3 de juliol de 2011

Un dia - ABANDONAT

Pel proper truc, necessitaré un argument avorrit, un personatges que no m'agradin, i un lector electrònic. Tatxàn! 

Heus aquí, un llibre abandonat.

Ho he provat. L'he tingut dies macerant, per si de cas era jo que no estava inspirada i, si bé pot ser que jo no tingui la lecturina als nivells més alts de la història, no hi hagut manera d'entrar en aquesta història; la relació d'amistat de l'Emma i el Dexter durant 20 anys.
Pffff.

El tema del lector electrònic...no ha ajudat (no m'agrada no tenir el llibre a les mans, no saber quant pesa ni quan ocupa, ni com són les cobertes. M'acabaré acostumant, però d'entrada...em costa). Tot i així, jo, que no sóc de donar gaire segones oportunitats a les coses, ho seguiré intentant, ho prometo.
I sobre el llibre en sí: els personatges no m'han agradat i aquest joc de gat i gos que es porten em cansa molt. En 236 pàgines (de les 376 que té el llilbre) no els he llegit ni una sola vegada dient-se les coses clares i trobo que la gent, ni que sigui poc, això de parlar clar ho fa de tant en tant.
La gràcia se suposa que és que els protagonistes es neguen a reconèixer que el que tenen és més que una relació d'amistat i ells mateixos es van boicotejant tots els moments en què estan junts, disfressant-ho d'una amistat descreguda. D'entrada no està malament, però arriba un moment que tot s'acaba fent massa repetitiu 

Val a dir, però, que va tenir força bones crítiques de la gent que se suposa que en sap molt més que no pas jo (les podeu llegir aquí) així que apliqueu-me un descompte que a mi el que em passa és que sovint el sucre m'embafa.

El llibre és: Un dia. Nicholls, David. Columna. Barcelona, 2010. ISBN 978-84-6641-231-5.

5 comentaris:

  1. Em van parlar d'aquest llibre i em va encuriosir inicialment. Vaig estar a punt de cometre l'error de portar-lo a casa, però no ho vaig fer. Amb el que n'expliques em sembla que continuarà així, que el sucre a mi també se'm posa fatal. La idea està bé, però a la llarga deu cansar, n'estic segur.

    Per cert, dels que se suposa que en saben molt i fan crítiques, ni cas. Millor creure a la gent que ni li va ni li ve ni el llibre ni l'autor. Molt més fiable.

    ResponElimina
  2. si, "la xispa de la vida" pura amb 30 gr de sucre per llauna embafa una mica. Millor aigua fresca de l'aixeta.

    ResponElimina
  3. La teva crítica em desmotiva a llegir-lo, i mira que el tinc a punt a punt en la llista de pendents... No sé què faré, però em sembla que no val la pena, pel que dius, l'acabaria abandonant... I per això, millor no començar-lo!

    ResponElimina
  4. Ai! Quina por em feu quan em dieu que us desmotivo a llegir alguna cosa! Mira que si resulta que a vosaltres us agrada! Aleshores què, eh? Aleshores què?? :)

    ResponElimina
  5. avui ha mort l'autor de dos dels millors llibres que mai he llegit, L'enigma" i "Octubre". No era gaire conegut, pero per a mi era un escriptor exepcional, molt discret. Es deia Miquel Pairoli

    ResponElimina