dissabte, 20 d’agost de 2011

Lectura sense cobertura (I): El mayor Pettigrew se enamora

Quatre dies sense cobertura. Cap drama, ja. He enganxat dues lectures que m'han tingut penjada de les pàgines durant hores i hores.

Se permitió imaginarse a sí mismo entrando en la tienda al final del día, oliendo a pólvora y cuero mojado, con un magnífico pato iridiscente asomándole en el zurrón. Sería la ancestral ofrenda de alimento de un hombre a una mujer, y una declaración de intenciones satisfactoriamente primitiva. Sin embargo, hoy en día no se podía estar seguro de que una persona no fuera a ofenderse si le ofrecían un pato sangrante con el pecho lleno de plomo y el cuello pringado de baba de perro.(pàg. 228)

Un protagonista que es planteja un dilema com aquest, bé mereixeria que haguessin traduït el títol original de la novel·la (Mayor Pettigrew's last stand) d'alguna manera que no tirés tan enrere quan el veus per primera vegada.

No te n'adones i de cop i volta et trobes envoltat d'una història que té absolutament de tot: humor (com m'agrada que les novel·les em facin riure inesperadament!), ironia, sarcasme, reflexió, passió i alguna enveja també. I sí, hi ha amor. Però no és una història ensucrada ni romàntica en el sentit cursi de la paraula. L'amor és més aviat una excusa per parlar de moltes altres coses.

Si penseu llegir-lo, no deixeu que us n'expliquin gaire cosa. Per posar-vos en antecedents i salvant les distàncies de l'època i d'argument, m'ha recordat molt, moltíssim, a La hija de Robert Poste. És d'aquelles històries que és millor deixar que et sorprenguin, anar-hi entrant poc a poc i enamorar-se'n a mida que avances.

El llibre és: "El Mayor Pettigrew se enamora". Simonson, Helen. Tr. Sonia Tapia. Barcelona, 2011. Salamandra. 384 p. ISBN 978-84-9838-381-2.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada