dissabte, 20 d’agost de 2011

Lectura sense cobertura (i II): El contracte

M'he rellegit el comentari que us vaig fer sobre la novel·la anterior d'aquest "autor" abans de redactar aquest. Sóc tota una dona de principis, com podreu comprovar (llegiu aquesta frase amb molta, molta, molta ironia, si us plau).

Hola, em dic Laura i no tinc paraula (i algú que conec somriurà pensant que té raó quan m'ho diu).

Aquesta és la història d'una Laura que havia calculat malament el que trigaria en acabar el llibre que tenia a mitges quan va marxar a passar uns dies a un jardí que no té res més que gespa, formigues, mosquits que m'han deixat les cames destrossades, una piscina i quatre cadires per seure. Total, que se li va acabar la lectura i la "llibreria" més propera era la secció de papereria d'un supermercat, així que d'entre el que va veure (que no ens enganyem, no era gaire) va fer una aposta covarda però segura.

I no es va equivocar.

Té tot el que esperes, passa de la manera com esperes que passi, es deixa llegir sense demanar-te gaire concentració (no ens enganyem), i com l'anterior, tampoc és que et deixi amb ganes de més.

Una sorpresa: la traducció. No recordo que l'anterior em fos, a estones, incòmode de llegir per la repetició de paraules al text ("a gambades", "gargamellejar" són les que recordo ara mateix. Es podien arribar a repetir fins a tres vegades en paràgrafs no gaire extensos...Que no, que no entenc el suec i no puc comprovar si al text original també es repeteixen, però m'ha cridat l'atenció).

Resumint, que si us agrada llegir aquest tipus de novel·la, crec que us agradarà. Però si esteu buscant enganxar-vos al gènere, seguiu buscant.

El llibre és: "El contracte". Kepler, Lars. Tr. Gemma Fabrés i Segalés. Badalona. Amsterdam Llibres, 2011. 528 p. ISBN 978-84-92941-33-9.

1 comentari:

  1. Crec que la llegiré, em va agradar la primera obra i tot i que pel que dius sembla que és més del mateix, és una fórmula que m'atrau. Ens llegim!

    ResponElimina