dilluns, 8 d’agost de 2011

No obris els ulls

Per variar, començo les vacances amb persones fetes a trossets. Això és vida!

La segona novel·la d'en John Verdon ho ha tingut difícil i tot i així m'ha entretingut, que crec que és el màxim que acostumo a demanar a aquest tipus d'històries. Difícil perquè, si recordeu, la primera va ser una mica sí però no, una mena de quedar-se a mitges, literàriament parlant. 

Difícil, també, perquè ha estat el segon llibre que llegit amb lector electrònic (d'acooord, té coses bones però no m'acabo de trobar del tot bé).

Però aquesta ha estat bastant de sí, sí, sí, vull més. No ens enganyem, per això, segueix havent-hi aquest tant per cent (comú, crec, a totes les històries del gènere) de "Però que n'arribes a ser de llest!" i també de "Però que retorçadament dolent que arriba a ser el dolent" però...ja seria això.

M'ha entretingut, he tingut ganes que arribés el moment de poder-m'hi tornar a posar i se m'ha fet curta. Ratifico la meva simpatia pel protagonista i m'he perdut una mica en el grup de gent involucrada a la investigació (diguéssim l'equip dels bons), tot i així, una lectureta d'estiu que ha acomplert perfectament amb el que jo esperava.

No dubto pas que si en surt una tercera, hi torni a caure.

El llibre és: "No obris els ulls". Verdon, John. Tr. Mercè Santaulàlia i Esther Roig. Barcelona, 2011. Proa. 544 pàg. ISBN: 978-84-7588-250-5.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada