dilluns, 29 d’agost de 2011

Per què llegir els clàssics, avui

La meva lluita amb el sentiment de no estar llegint o no llegir, en general, el que en teoria "hauria de" llegir o "hauria d'haver" llegit, ja fa molt que m'acompanya. Ja us n'havia parlat fa un parell d'anys i fa uns dies em tornava a atacar. Enmig d'aquesta última batalla, em vaig topar amb aquest llibre i vaig pensar: sí, per què? Dóna'm alguna raó, si us plau.

Ha estat una sort llegir-lo en versió electrònica perquè m'hagués fet tips de prendre notes de certs passatges tant de la presentació del llibre com de la primera introducció que ens parla de "Crítics, clàssics i cànons". Després ens fa una sel·lecció d'alguns llibres i ens els comenta d'aquella manera que et venen ganes de llegir-los només perquè algú te n'ha parlat i els ha llegit d'una manera que tu (jo) series incapaç; esprement-los, despullant-los, regirant-los com si fossin un mitjó.

Recordo la primera vegada que vaig tenir aquesta sensació: COU, primer trimestre de literatura catalana, amb la pressió de la sempre present Selectivitat dels nassos, llegiem Solitud. I aquell professor (Joan Anton, es deia, si no recordo malament) que va agafar aquella obra de la que jo no podia, no sabia, extreure'n res més que el que llegia, i de cop i volta la va convertir en una altra cosa, treia significats de sota les pedres. Per a mi va ser un descobriment màgic.

M'ha agradat per:

- ...aquesta declaració d'intencions (pàg. 6)

Un viatge en el decurs del qual mirarem d'entendre i mirarem d'aprendre què és la literatura però, sobretot, intentarem gaudir-ne, sense més (...)
- ...haver descobert coses que no sabia que pensava (pàg. 12)

Només podem parlar de les nostres lectures si aquestes han passat per nosaltres, si ens han travessat, si sorgeixen de nosaltres mateixos (...) Per tant, em sembla més honest parlar del que és el llibre per a mi, que no pas afirmar què diu el llibre.

- ...per trobar el meu mantra escrit a la pàgina 21

Penso que la lectura ha de ser, en major o menor grau, sinònim de felicitat
En resum, m'ha agradat perquè el to en què està escrit no pretén res més que compartir una visió sobre què són i què amaguen, per a l'autora, certes obres i no adoctrinar-nos sobre què i com s'ha de llegir.

Virgina Woolf (...) en el seu assaig Com s'han de llegir els llibres, ens adverteix: "L'únic consell que una persona pot donar a una altra sobre llegir és que no es deixi aconsellar". (pàg. 13)
El llibre és: "Per què llegir els clàssics, avui". Borràs, Laura. Badalona. Ara llibres, 2011. 137 p. ISBN 978-84-92907-97-7.

1 comentari: