diumenge, 4 de setembre de 2011

Dublineses - ABANDONAT

No n'aprenc. No, no.

Us explico això i, mig seduïda per la idea que ara que el relax de les vacances potser m'ha obert el cervell i ha fet espai per encabir-hi nous tipus de lectures, i pel record d' haver escoltat això al principi de les vacances (escoltar algú parlar amb convenciment d'un llibre és de les pitjors coses que et poden passar...t'acaben convencent) vaig i agafo Dublineses amb la intenció d'estrenar-me amb Joyce.

No serà per no intentar-ho.

Em llegeixo els dos primers relats (és un recull de contes) i...mmm...com ho diria...que no. Que ni fred ni calor. Ni res. 

D'acord. Apostem sobre segur: decideixo anar directament al relat titulat "Los muertos", que sembla ser que és el més emblemàtic del llibre.

I tampoc.

Tot passa leeeeeeeeeentaaaaaameeeeeeeent, i sigui el que sigui el que intenten explicar-me, no m'arriba el missatge. No. No m'arriba res.
Així que, vençuda, torno l'exemplar al prestatge de la llibreria de casa. Potser en una altra ocasió. D'aquí un temps.

O no.

El llibre és: Dublineses. Joyce, James. Tr. G. Cabrera-Infante. Lumen. Barcelona, 1993. ISBN 84-26-1084-7.

4 comentaris:

  1. Pel que dius, aquest no promet gens, així que crec que no el llegiré pas. Veig que ara has començat "Middlesex", és una obra un xic estranya però interessant. Espero la teva ressenya!

    ResponElimina
  2. A mi no m'ha enganxat, el que no vol dir que a tu no t'agradés. Però no, a mi no m'ha "promès gens". :) Sí, a veure què tal va la lectura.

    ResponElimina
  3. això mateix, o no. Quan no entra no cal insistir, no fos cas que acabi tenint gust de croqueta!!!

    ResponElimina
  4. Jo també vaig intentar-ho i també ho vaig fer amb Relat d'un artista adolescent de Joyce i cap dels dos, no hi va haver manera. Però estic orgullosa d'haver-ho timngut més fàcil amb Ulisses ^^

    ResponElimina