dimecres, 19 d’octubre de 2011

Jo per tu...

La cua de la caixa del super serà des d'avui, i ja per sempre més, la meva font d'inspiració preferida.

Hi ha una cua llarguíssima a la única caixa que hi ha oberta, d'aquelles que envaeix el passadís dels productes d'higiene personal i que aconsegueix que et plantegis si, realment, les quatre coses que has entrat a comprar vint minuts abans que tanquin el super, són tan necessàries com per no poder-te esperar a l'endemà.

Quan ja he decidit que ja que hi sóc, m'espero, escolto l'avís de la caixera a una companya per tal que obri l'altra caixa "Sali por favor, acuda a caja. Sali acuda a caja". La tal Sali triga en arribar així que provo d'entretenir-me amb alguna altra cosa.
Com és habitual en mi,  escolto l'animada i profunda conversa que tinc més a prop; en aquest cas la de dos adolescents. Un noi i una noia. Sembla que ell està demanant-li consell per aconseguir una cita (entenc que és una cita, el que vol, tot i que ell es refereix al que sigui que busca amb un críptic "lo que quiero es liármela") amb una companya de classe i ella, tota assenyada li diu que "tienes que ser adulto sin dejar de ser tu". Carai. No sé d'on l'ha tret, però fins i tot si l'ha pensat ella sola, es nota que li queda forçada. Com si fos un vestit que li anés gran. Ell respon amb un lacònic "ya" que igual pot significar que no ha entès què li ha dit ella, com que realment ja ho ha intentat i no se'n surt. Ella remata "pues eso".

Aleshores, després d'un segon de silenci reflexiu, ell li explica ("que quede entre nosotros") que un tal Eric ("el Eric") li ha dit que el que ha de fer per atraure aquella noia és "no hacer tonterías cuando ella está delante" la qual cosa a ell li sembla complicada perquè "yo soy así", diu. I aleshores es defineix com "yo soy el típico que en medio de clase, delante de todo el mundo cuando están callados, le digo...(obro les cometes de cita important, perquè la frase cau pel seu propi pes)

Yo por ti, mato una cabra a balinazos

Mai m'hagués pensat que avui, en ple segle XXI, a finals del 2011, matar una cabra pogués representar una mostra d'amor incondicional. Suposo que afegir-hi el mètode "a balinazos" és el nou "Et vols casar amb mi".

Visca el super. Visca!

Imatge: Pinterest

6 comentaris:

  1. És la declaració d' amor més gran que he llegit/escoltat en molt temps... què graaaaaannnnnn!!!!! XDDD

    ResponElimina
  2. No sé perquè demanem tant que l'escola sigui en català, que hi hagi immersió. El que cal de veritat és escolarització a seques. Però de la seriosa. Quin jovent que puja...

    ResponElimina
  3. Uau! Quina declaració! És què és genial agafar frases soltes de supers, carrers, cafeteries, classes! Són frases lapidaries, sense context, molt potents!

    ResponElimina
  4. Kalandraka: Espero que la facis servir aviat...;)

    XeXu: Una cosa no treu l'altra, suposo. :)

    senyorsunyer: Sí. Però a més quan dins del context, també són lapidàries, encara fan més gràcia.

    L'Espolsada: Un Consum qualsevol de Barcelona. No crec que importi tant el super com la fauna que el visita. Animalets... :)

    ResponElimina
  5. Brutal, jajaja jo voldria tornar a tenir 18 anys només per poder dir aquestes coses. Jajajja

    ResponElimina