dimecres, 12 d’octubre de 2011

Pors i pànics

Una idea aterridora m'envaeix des de dilluns per culpa d'haver vist la galeria fotogràfica del restaurant on vaig sopar dissabte.

La idea aterridora: I si la Belén Esteban i jo coincidim en gustos literaris, ho vull saber?

El causant de la idea aterridora: L'apartat "Nuestros amigos" de la galeria fotogràfica que us deia.

El procés pel qual vaig arribar de la galeria fotogràfica a la idea aterridora:

Si em preguntes "On vas sopar dissabte?" és molt possible que, a més d'informar-te d'on vaig sopar dissabte, et doni detalls addicionals que - segons les experiències que he viscut - trobaràs accessoris i pesats si ets un home, i de gran utilitat i interés si ets una dona. A saber: què em vaig posar, què vaig menjar, què vaig beure (i amb "v" també), què celebràvem, com era el lloc, què duia la dona cridanera que va seure a la taula de la meva esquerra... Coses així.

Dilluns, escrivint aquests detalls (a una dona que els troba interessants, rellevants i necessaris), vaig intentar aportar un plus de realisme a la meva descripció del lloc i vaig enllaçar l'explicació amb la galeria fotogràfica. Quan vaig obrir la pàgina per a fer-ho, vaig veure un apartat que, a més d'ensenyar les millors fotografies del restaurant, presentava el que ells anomenen "Nuestros amigos": fotografies en blanc i negre del Javier Bardem, la Victoria Abril, el Toni Soler i l'Andreu Buenafuente, el Jordi González,...entre d'altres, (alguns que sé qui són i d'altres que no) assegudets a diferents taules del restaurant.

Suposo que l'esperit de penjar aquestes fotografies és el d'atraure persones anònimes amb la popularitat d'aquests que pengen (els seus "amigos"). Però a mi em va donar per pensar que si algú et cau molt malament i te'l veus allà assegut, doncs que potser la reacció és justament la inversa: "Si Fulanet de Tal ha anat allà, me'n guardaré prou d'anar-hi, jo".

No ho sé. Potser.

Aleshores, el cervell, per lliure, va fer una associació d'idees: una pàgina web sobre un llibre, una galeria fotogràfica de "Nuestros amigos". Segons quines fotos hi veiessis, et sagnarien els ulls.
I d'aquí, vaig caure en l'abisme del dubte: segurament, hi deu haver llibres que a mi m'han encantat, que estàn a la meva llista de "Preferits"...i que li poden haver agradat, per exemple (en el supòsit que llegeixi, que espero sincerament que no) a la Belén Esteban, per parlar d'algun cas que em faria arrancar-me els cabells de desesperació.

Us ho imagineu? "Nuestros amigos". Pam, Belén Esteban. I tu amb el llibre a la tauleta de nit. Uuuh.

És o no és aterridora, la idea? Ostres, a mi m'ho sembla.
Crec que gairebé m'estimo més no saber-ho.

Senyors de les pàgines web dels llibres, no feu mai dels mais aquest apartat "Nuestros amigos". Per favor. Que sóc molt sensible.

Detalls accessoris de lectura lliure:
Què em vaig posar: Un vestit blau, una jaqueta prima de color beige. Sense mitges. Unes sabates planes. Vaig passar fred perquè l'aire condicionat estava un pèl fort.
Què vaig menjar: Gaspatxo de cirera. Gambes de Vilanova. Unes postres que es deien "Chocolates" que no crec que necessitin gaire més explicació. Nyam.
Què vaig beure: Vi blanc, no en recordo el nom. Memòria de peix.
Amb "v": Molts estrangers i que tots els cambrers tenien cara de bones persones.
Què celebràvem: 40 anys de persona. :)
Com era el lloc: Maco.
Què duia la dona cridanera: Una samarreta blanca molt, molt, molt, molt ajustada. D'aquelles que pots veure el forat que fa el melic.

Imatge: Ups. Rondava pel meu ordinador. No sé d'on la vaig treure.

1 comentari:

  1. Bé, però potser a ella, en el suposat cas que llegeixi llibres, cosa que també dubto...li ha agradat una altra part o per una altra raó, no? ;)

    ResponElimina