diumenge, 11 de desembre de 2011

1Q84 (Llibre 3)

No diré que quan sigui gran vull ser Haruki Murakami perquè ja m'he acostumat a ser una dona i, a  més, no m'agrada gens córrer. Però si algú em jurés que podria acabar per escriure així, potser m'ho pensava.

"Uau" va ser el meu concret comentari de les dues primeres parts. Intentaré ara, amb la tercera, ser una mica més explícita:

Més uau!

Manté l'estructura, segueix amb els personatges i afegeix alguna novetat. He de reconèixer que hi ha hagut un moment, cap al final, que tenia tantes ganes (tantes,tantes,tantes) de saber on acabava tot plegat, que se m'ha fet pesada alguna descripció que m'ha semblat que no em calia. O que no em calia de forma tan acurada. No sé si m'explico. Però repeteixo que eren ganes d'arribar al final, de saber. Impaciència en estat pur pel final de tot plegat.

Acabo la trilogia i, si cal que digui per què m'ha agradat tant i tant, diré que és pels personatges principals. Per tots dos. Crec que 1Q84 no s'aguantaria de cap de les maneres amb uns personatges de fireta. L'Aomame i el Tengo són, tal com jo ho veig, dos personatges com la copa d'un pi. I punt.

Tot el que afegís a partir d'aquest punt, seria repetir-me.


El llibre és:
1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon). Llibre 3. Murakami, Haruki. Tr. Jordi Mas López. 400 p. Empúries. Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9787-739-8

3 comentaris:

  1. Per mi una obra mestra, tota la trilogia. I ara toca pensar amb què ens sorprendrà el proper cop. De totes maneres, aquesta tercera part és una mica redundant. Les dues primeres eren fantàstiques, estructura una història meravellosament trenada, i amb aquests dos personatges que, com dius, són increïbles. Aquesta tercera sembla que sigui una mica per omplir, però la seva manera d'escriure fa que valgui la pena acabar la història, segueixes enganxadíssim fins el final, i quan acabes dius 'i ara què...?'.

    ResponElimina
  2. No em decideixo a llegir res d'aquest autor i mira que el deixeu bé, però em fa mandra. Segur que m'estic equivocant

    ResponElimina
  3. XeXu: Estic completament d'acord, jo també he tingut la sensació que la tercera part era una miqueta per omplir.

    Mireia: Si no et crida, no et crida. Trobo que no és d'aquells llibres que et puguis llegir "a veure què". Em fa l'efecte que, o t'agrada o no entres dins la història i plegues

    ResponElimina