dimarts, 20 de desembre de 2011

M'hi jugo una mà

Si algun dia, les 3 plantes de debò (que en tinc de plàstic, també) poden escriure, em trobaré tots els testos amb aquesta declaració d'intencions:



Via: Making it Lovely

diumenge, 11 de desembre de 2011

1Q84 (Llibre 3)

No diré que quan sigui gran vull ser Haruki Murakami perquè ja m'he acostumat a ser una dona i, a  més, no m'agrada gens córrer. Però si algú em jurés que podria acabar per escriure així, potser m'ho pensava.

"Uau" va ser el meu concret comentari de les dues primeres parts. Intentaré ara, amb la tercera, ser una mica més explícita:

Més uau!

Manté l'estructura, segueix amb els personatges i afegeix alguna novetat. He de reconèixer que hi ha hagut un moment, cap al final, que tenia tantes ganes (tantes,tantes,tantes) de saber on acabava tot plegat, que se m'ha fet pesada alguna descripció que m'ha semblat que no em calia. O que no em calia de forma tan acurada. No sé si m'explico. Però repeteixo que eren ganes d'arribar al final, de saber. Impaciència en estat pur pel final de tot plegat.

Acabo la trilogia i, si cal que digui per què m'ha agradat tant i tant, diré que és pels personatges principals. Per tots dos. Crec que 1Q84 no s'aguantaria de cap de les maneres amb uns personatges de fireta. L'Aomame i el Tengo són, tal com jo ho veig, dos personatges com la copa d'un pi. I punt.

Tot el que afegís a partir d'aquest punt, seria repetir-me.


El llibre és:
1Q84 (ichi-kyû-hachi-yon). Llibre 3. Murakami, Haruki. Tr. Jordi Mas López. 400 p. Empúries. Barcelona, 2011. ISBN: 978-84-9787-739-8

diumenge, 4 de desembre de 2011

Promoció

"A la mainada desatesa se li donarà un espresso i un gatet gratis".

No sé quin propietari de bar, restaurant o cafeteria ha tingut la genial, immensa, idea d'escruire aquest missatge d'avís a la pissarra d'entrada del seu negoci.

No sé on és, ni què ven, ni què ha hagut de passar per arribar a aprofitar la pissarra d' "El Plat del Dia" per escriure una nota com aquesta. Dono per fet, a més, que el seu germà o cunyat deu tenir una botiga d'animals amb superàvit de gatets.

Estic segura, a més, que com qualsevol reponsable del "pàrquing de nens" de l'Ikea ( a la piscina de boles, em refereixo) vegi aquesta fotografia, pensarà en una bona variable que tindrà relació amb el número màxim de vegades que es pot reclamar per megafonia als pares d'una criatura "aparcada" a les boles. Alguna cosa en la línia de "Si trigueu més de tres avisos en venir a recollir la vostra criatura, us en regalarem un altre".

Doncs això, que no sé on és aquest lloc, però jo hi aniria cada dia. Seuria en una taula, la més propera a la porta, per poder gaudir de les vistes de families sortint del local amb una petita bèstia ferotge descontrolada per la cafeïna i un gat que no tenien quan van decidir entrar a destrossar la pau de la resta de comensals.

Segur que això és denunciable. Pel gat, ho dic. Pobra bèstia.

Imatge: Via Pinterest.