dissabte, 4 de febrer de 2012

Crims

Allò que passa: un veí de l'escala mata algú altre, la televisió va cap allà en plan voltor, a veure què enganxa, i surt el típic que diu que no ho entén, que "se'l veia tan normal. Sempre saludava".

Sí, sí, la gent és així: molt saludar a l'ascensor i després resulta que tenim una destral a casa per casos d'emergència veïnal o familiar. Ras, ras i fora problemes.

"Crims" és un llibre que relata, en forma d'històries curtes,  casos reals dels que se'n va fer càrrec l'autor, un (sembla) mediàtic advocat alemany. I he de dir, que un cop acabada alguna de les històries, he pensat "No m'estranya gens que acabés així". Perquè resulta que la gent té raons per matar com té raons per fer moltes coses. "Crims", tal com ho veig jo, proposa aquest exercici al lector: "Prova d'entendre, sabent com va anar tot, per què algú "normal" (quina por, aquest adjectiu!) va cometre alguna cosa esgarrifosa. Hi estaràs d'acord o no, actuaries igual o no, però en la majoria dels casos, si coneixes els fets, ho entendràs. Intenta-ho".

I sí. En alguns casos més (molt, en la primera de les històries) i en d'altres menys, però efectivament tothom té motius.
Ideal per llegir si estàs espès: no hi ha arguments enrevesats que seguir, són històries curtes, de seguida surt la sang i tot és clar i ràpid però està exposat amb misteri, de forma que millor que no jutgis fins al final. Pots deixar el cervell a mig gas i anar avançant; al final encendre'l un moment i emetre un veredicte.

I mireu quina coberta tan resultona i elegant. I categòrica: "La veritat. Res més que la veritat."

El llibre és: "Crims". Schirach, Ferdinand von. Editorial Empúries. Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9787-732-9

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada