dimarts, 6 de març de 2012

De tu

És un  fet, que senta fatal quan comencen a tractar-te de vostè. El primer nen que a mi em va dir  "Senyora, em pot dir l'hora?" crema per sempre més als inferns dels meus mals records.

Uf. Mort i destrucció.

És d'agraïr que els veïns que odies perquè juguen a bàsquet al passadís de casa (seva), o perquè tenen cos de dissabte a la nit un dilluns qualsevol i conviden els amiguets a sopar a casa en plan mega rave, vulguin ser educats. Sempre és més difícil enfadar-te amb algú que et fot, però que ho fa amablement. Sóc així de tova, jo.

El cas és que, davant la porta de l'ascensor de casa meva, si coincideixes amb algú més, cal preparar amb antel·lació la logística de la pujada: qui baixi primer, ha de passar primer per evitar estretors  i arrambaments innecessaris posteriors.

En aquesta situació estava jo no fa gaire, esperant que baixés l'ascensor fins al replà, acompanyada d'aquests éssers sorollosos (un parell d'exemplars) i una bicicleta. Quan arriba l'ascensor, jo pregunto (per si de cas) a quin pis van i rebo aquesta resposta:

- No, no, passi VOSTÈ que tots no hi cabrem.
El primer instint va ser mirar enrere i buscar qui era "Vostè". Però no hi havia ningú més. Coi de ninyatus.

De la mateixa manera, em sento també vella (i em fa ràbia) quan començo qualsevol explicació amb "Fa uns anys...".

I tota aquesta introducció em porta, per fi, al per què d'aquest escrit: fa uns anys, que en una mala caiguda em vaig dislocar el colze esquerre, el metge em va dir que a partir d'aquell moment, notaria els canvis de temps. Que em faria mal.

Jo tenia disset o divuit anys i vaig pensar que el metge em vacil·lava. Que allò era cosa de velles i que era impossible convertir-te en el Molina per un colze mal posat.

Ho vaig negar molts anys i negaré haver-ho dit ara, però quan ha de ploure, el colze esquerre acostuma a encertar-la.

Em fa mal el colze. Ja ho he dit.

Imatge: The Mannequin

5 comentaris:

  1. Agafaré el paraigua, gràcies per avisar. Que tingui vostè un bon dia.

    ResponElimina
  2. Senyora, té vostè molta sort de tenir l'home del temps al colze, no es queixi tant...

    ResponElimina
  3. un no s´acostuma mai a això i molt menys el que som d´espirit jove! jaja..

    salutacions

    Cesc
    literarysuicide

    ResponElimina
  4. El que diu ma mare, el vostè s'ha de dur amb dignitat, res de fer escarafalls quan el rebi. Quan la tractin de vosté, el que ha de fer, és retornar la mostra de respecte envers l'amable interlocutor i tractar-lo també de vostè, tingui l'edat que tingui.

    ResponElimina
  5. Quadern de mots: Ahir van caure 4 gotes mal comptades a Barcelona...avui ja no fa mal. Crec que ja ha passat el perill. :)

    Salvador: No em queixo; comparteixo experiències vitals. :D

    Cesc: Jo pensava que era falta de pràctica...

    Viu i llegeix: M'ho apunto, que no és la primera vegada que m'ho diuen que faci això...

    ResponElimina