dimecres, 28 de març de 2012

El gran Gatsby


Ja torno a estar aquí amb aquella sensació d' "Un altre clàssic-magistral-que-t'hi-cagues- que-a-mi-ni-fu-ni-fa".

No és que no m'hagi agradat, d'allò de "m'estic llegint un pal de llibre". No.
Però tampoc és que m'hagi emocionat, d'allò que dius "ostres, tu, m'estic llegint un llibre espectacular". Tampoc.
Seria un "anar fent", que és aquella frase tan catalana que no diu absolutament res.

Per començar, em torno a trobar amb les maleïdes etiquetes "Una de les millor obres de la literatura del s.XX", bla, "Obra mestra de F.S. Fitzegerald", bla bla, i bla, bla, bla. Bla.

Puc arribar a estar d'acord si algú em diu que, forçosament, un llibre escrit el 1925 que t'aguanta una lectura l'any 2012 ha de ser perquè, ni que sigui parlant de temes universals, aquest els tracta. D'acord. Però no deixa de ser una història d'amor, ja em perdonaran; amb gàngsters, i amb injustícia social i amb rics i pobres, i amb festes. Sí. Però és una història d'amor i gelos com n'hi ha trenta mil.

M'ha agradat el fet que les realitats que es presenten a la història, o tenen matisos o són parcials i la manera com ho transmet. I l'exemple més clar, per a mi, és Gatsby.
He de reconèixer que em sembla digne d'admiració que es pugui crear un protagonista com Gatsby: un personatge de qui acabes la novel·la sabent, gairebé, tant com quan la comences. No us sé dir si m'agrada o no (de moment, estic més pel no) però ho trobo sorprenentment difícil.

Total, que ja me l'he llegit.

El llibre és: "El gran Gatsby" Fitzgerald, Francis Scott. Tr. Ramon Folch i Camarassa (revisada per Rosina Nogales). Edicions 62. Col·lecció Les Millors Obres de la Literatura Universal (MOLU). Barcelona, 2008. ISBN 978-84-297-6122-1.

2 comentaris:

  1. Doncs jo et dono la raó. Suposo que en part, encara que parli de temes universals, és molt desactualitzat. Les coses han canviat molt en un segle. A mi se'm va animar a la segona meitat, però no el vaig trobar la gran obrea ni de conya. Per cert, jo el vaig llegir perquè Murakami el deixa molt bé a 'Tòquio Blues'.

    ResponElimina
  2. a vegades les crítiques tenen raó, jo m'estic llegint el nom del vent i el q diu a fora, de moment, ho comparteixo ;)

    ResponElimina