dimarts, 3 d’abril de 2012

Ei, Sol!

- Y ahora vamos a hacer lo que se conoce como "Saludo al sol".

Per coses estranyes que passen les setmanes estranyes, com ho és aquesta (vas al despatx, però falta gent i gairebé no trobes ningú a qui necessitis trobar. I la gent va a mig gas i moltes coses se't queden penjades) ahir vaig acabar per saltar-me la meva rutina (oh! sacrilegi! saltar-se la rutina! oh!) i em vaig veure en una classe de ioga.

Tot anava força bé (em faltava moviment i música que em rebentés els timpans en mil trossos, però també tenia el seu què entretenir-se mirant al mirall de la sala, les cares que se'ls quedaven als que ens miraven des de fora, veient-nos moure com si juguessim a l'Enredos, però drets; "mano derecha al talón izquierdo y brazo izquierdo al omoplato derecho". I així. Poc còmode, diré) fins que va tocar fer el que em van dir que era el "Saludo al sol".

Ens vaig veure per un moment saludant al Sol com ho feia el Yeral de Vinagre (tots en cercle, "Hooooola, Sooool!") i, inevitablement, en mig del silenci concentrat de la classe, a mi se'm va escapar el riure. Afortunadament, la majoria tenien els ulls tancats i només el monitor, obrint un ull, em va cridar l'atenció com si jo tingués deu anys.

- Cállate, mujer, que si no le saludas bien el sol no saldrá mañana.

Avui miro per la finestra i sé que tots els meus companys de ioga d'ahir m'odien.

Ho sento.

No ho faré més.

Paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada