dimecres, 18 d’abril de 2012

L'anàlisi

Descobriment del dia: Sota pressió sóc capaç de creure en el destí. O pitjor: en l'horòscop!

Aquest matí, quan he arribat a la consulta del metge on m'havien de treure sang (treure sang! treure sang meva, del meu braç!), algú havia banyat el pany amb silicona de forma que no s'obria la porta. Els pacients ens esperàvem a fora, en dejú (inconscients, no saben el que és tenir-me a mi acabada de llevar i privar-me de menjar) a que vingués el serraller per obrir la porta i així poder entrar.

Total, que en aquells minuts d'espera al carrer he pensat que potser allò era un senyal. Un senyal del destí que m'estava dient que no m'havia de fer l'analítica. Que no m'havia de fer l'analítica perquè si fos normal que ens traiessin sang, no ens haurien de punxar la vena, sino que tindriem unes petites aixetes al braç que deixarien fluir la sang indolorament i sense necessitat d'agulles. Que segur que, si hagués tingut temps de llegir-lo, el meu horòscop d'avui deia que res de res que tingués a veure amb les agulles.

I no vulgueu saber com de ràpid m'he convençut a mi mateixa que, potser, si no es podia entrar, per alguna cosa seria.

Llàstima que de seguida han pogut obrir la porta (he de millorar el meu temps de presa de decisions ràpides!) i he acabat asseguda en un seient d'escai blau marí responent preguntes d'un qüestionari a una de les infermeres ("et saps de memòria el teu DNI?" Sí, me'l sé. I com em dic, també. M'intentes distreure, me n'adono) mentre l'altra aprofitava que estava despistada per punxar-me el braç dret tot dient-me "ara sí que ja no t'escapes". Evident; eren dues contra una. Ja em diràs!

I d'acord; no és tan greu (que segur que ja està el típic milhomes llegint això i pensant que, carai, una punxadeta no és per tant...bla,bla,bla, És clar, com no estem parlant del teu braç!), però em fa tanta angúnia que la propera vegada que m'hagi de tornar a fer una analítica, us explicaré una altra vegada que durant uns minuts he estat temptada de creure en tots aquells que alguna vegada m'han dit "Ets la típica cranc".

Horoscopòlegs, va per vosaltres!

3 comentaris:

  1. Wajajaja doncs jo l'última vegada vaig acabar plorant com una magdalena perquè em van punxar 5 vegades!! i la vena q s'amagava quan veia l'agulla...però al final va anar b amb la infermera distraient-me també i dient-me "molt bé, campiona" com si tingués 6 anys...aix...

    ResponElimina
  2. S.N. :) A mi no m'ho van dir, però jo també vaig pensar que era una campiona!

    ResponElimina
  3. Jo també tinc por a les agulles i sóc cranc... hauré de començar a creure-hi. Clar que jo tot i lapor, fins i tot dono sang... s'ha de ser masoca! ;)

    ResponElimina