dimecres, 13 de juny de 2012

Dos minutets

- Relaxa’t – m'ha dit.

He mirat al meu voltant mentre respirava fons. Molt, molt fons.

- Relaxa’t – hi ha tornat – Que és la primera vegada?

Estiava estirada. Mirava el sostre, blanc. Les parets, d’un gris molt clar.

- Tinc gairebé trenta-tres anys. No, no és la primera vegada.

- Doncs per què estàs tan tensa?

En aquell moment no he pogut respondre. Em passa sovint, que les respostes a les preguntes m’arriben tard, com si el camí entre el meu cervell i la boca fos una carretera d’aquelles de port de muntanya. Segurament, els pensaments s’aturen al voral a vomitar, marejats pels revolts, i acaben arribant tard.

No he pogut respondre aleshores, però m’encantaria que ara em tornés a fer la pregunta perquè li respondria...

...que estava tan tensa perquè havia deixat la meva roba en un minúscul lavabo, i m’havia posat una bata enorme de color blau marí completament oberta pel darrere. Estava tan tensa, també, perquè en aquell moment tenia una cama a Xina i l’altra a Amèrica i, no sé per què, em costa relaxar-me en aquesta posició. Ves que no sigui, també, perquè el gurú de la calma m’acabava d’introduir una cosa gelada i metàl•lica entre cama i cama, intentant que allò no es tanqués, com qui bloqueja unes portes automàtiques. Estava tensa, en resum, perquè una no demana hora per una citologia anual pensant “calla, que ara sí que em relaxaré de debò”.

En un moment concret, ha afegit:

- Ara notaràs un mal d’ovaris lleu, només un parell de minutets.

Ara que fa hores i els “dos minutets” encara duren, em pregunto per què m’he mossegat la llengua i no he preguntat quants mals d’ovaris ha tingut, ell. O que si considera que un diminutiu com "minutets" és correcte si el posem a la mateixa frase que "un mal de testicles" i l'acompayem amb l'adjectiu "lleu". No ho sé, que hi pensi profundament.

Suposo que és que no em trobava en situació d’exhibir el meu sarcasme. Tot i que, fet i fet, estava exhibint la resta de coses que tinc al cos.

Doncs això; que sempre penso les respostes tard, tu.

1 comentari: