dijous, 28 de juny de 2012

Gent letal

- La perdem! La perdem! Ràpid, un desfibril·lador!!!

El metge, molt hàbilment, substitueix el llibre de Los hijos de la Tierra – Vol. 4 de la meva tauleta de nit per aquest exemplar de Gent letal.

Pip.
Pip.
Pip.

- L’hem recuperat. Uf, ha anat de poc!

Vaig començar a llegir la saga de “Los hijos de la Tierra” per casualitat. Als prestatges d’una oficina on treballava fa alguns anys, hi havia un exemplar del primer volum que havien donat amb algun diari. Un dia, que m’hauria quedat sense lectura, el vaig recuperar i el vaig començar. Em va encantar. Vaig seguir amb la saga i la cosa va anar baixant...amb trossos que m’agradaven molt i d’altes que, directament, me’ls saltava.

El volum 4 ha estat més del que la meva capacitat de saltar-me paràgrafs i pàgines senceres ha pogut suportar. Al final, vaig deixar de llegir del tot.

Quan em passa això, només hi ha una solució: enganxar un bon thriller dels que passen coses des de la pàgina 1 fins a la darrera.

Tatxàn!

Gent letal. Tanqueu els ulls, penseu en tots els tòpics que es diuen dels thrillers. Obriu-los. El llibre en què heu pensat és aquest. N'estic segura.
M'ha enganxat al principi (és el que necessitava, alguna cosa que em traiés de la desidia lectora en què havia caigut) i m'ha semblat completament increíble al final. Increíble de no creure-s'ho gens. Però bé, m'ha fet somriure en alguna ocasió, m'ha fet seguir-lo, es llegeix en un plis...és entretingut però totalment prescindible.

El llibre és: Gent letal. Locke, John. Trad. Frederic Vázquez-Fournier. Barcelona, 2012. Ediciones B. 331 p. ISBN: 978-84-666-4997-1

2 comentaris:

  1. Aquest és justament el següent llibre que llegiré després del Murakami que tinc entre mans. M'anirà bé pel que dius, darrerament em sembla que el meu ritme lector ha disminuït una mica, en velocitat almenys. A veure si aquest me'l ventilo ràpid. Ara que, això de que sigui prescindible tot i ser entretingut... bé, tampoc no buscava una obra mestra, és clar.

    ResponElimina
  2. Doncs a mi em va agradar l'últim de los hijos de la tierra...em vaig saltar més trossos en algun dels anteriors.
    De totes maneres, el primer i el segon em tenen el cor totalment robat, els millors indiscutiblement, no? :D

    ResponElimina