dimarts, 24 de juliol de 2012

Camí de sirga: per què l'he abandonat.

Em sembla curiós que un llibre que m'estava explicant una història que d'entrada m'agradava, hagi aconseguit que el deixi.

Normalment, quan deixo els llibres, acostuma a ser perquè allò que m'expliquen, ras i curt, no m'interessa. Amb aquest, no ha estat així i em sap greu.

En aquestes cent vint pàgines que he llegit, he tingut la sensació d'estar lliurant una batalla contra l'estil, o contra el vocabulari, o contra les desenes de personatges que apareixen i desapareixen...i jo volia!

Però no he pogut.

Total, que al final, he entès que tampoc calia lluitar contra la mandra immensa que em feia agafar-lo cada dia i tornar a entrar en el batibull de paràgrafs que em feien tornar enrere un cop i un altre, la son que m'entrava tan bon punt l'obria...

Així doncs, guanyadora dels premis Joan Crexells, Fundació d'Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell, Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona, Crítica «Serra d'Or» i finalista del Nacional de Literatura...em sap greu, però no ets una novel·la per a mi.

 

6 comentaris:

  1. Jo he deixat el tercer llibre de la trilogia del Larsson quan ja n'havia passat la meitat.
    I ben content que n'estic!

    ResponElimina
  2. no és per dir però...te lo dije!! Jejejeje.
    Però els Larsson em van agradar molt, bé, també és perquè estava molt enamorada de la Lisbeth Salander...aix...quina dona...

    ResponElimina
  3. Josep: A mi el primer em va encantar, el segon menys i el tercer psé psé tirant a gens. Però jo també sóc de deixar els llibres si no m'agraden.

    S.N.: :D He de dir que quan tu "me lo dijiste" jo ja tenia mitja intenció de fer un pensament, però que li estava donant oportunitats!

    ResponElimina
  4. L'he vist recomanat a diversos llocs i tothom en canta meravelles, però crec que a mi em passaria com a tu, així que de moment no el llegiré.

    ResponElimina
  5. A mi m'ha passat poques vegades, però tot i així ho tinc clar. Si un llibre no m'ha aconseguit atrapar en les seves primeres 100 pàgines, sense capo remordiment l'arracono, reciclo o el retorno al seu origen.

    ResponElimina
  6. el vaig acabar, però em va fer badallar bastant. Impecablement escrit, però em feia badallar, no em va arribar, tampoc no era per mi. Les calaveres atònites em va agradar més

    ResponElimina