divendres, 6 de juliol de 2012

Jo confesso

...que vaig pensar "millor no triguis gaire a llegir-te'l, que tothom està dient que l'ha trobat taaan bo, que al final et decebrà".

I no. Però he llegit opinions per aquests internets del Senyor, i n'hi ha molts a qui sí que ha decebut. Així que, xafardejeu força, que trobareu opinions de tota mena (n'hi ha fins i tot que te'n fan un resum que no cal ni que te'l llegeixis, si no ho vols. I sense avisar d'spoiler!)

Jo he de dir que el que més m'ha agradat i reagradat (i que en el fons el que crec és que em moro de l'enveja sana) ha estat l'estructura. No és la primera novel·la que llegeixo que té diversos eixos narratius que es van creuant però sí que és la primera on aquests eixos, no només es creuen, es trepitgen i/o es complementen; no. És que aquí comences una frase en un eix i acabes la frase en un altre, amb un altre punt de vista, un altre narrador. M'ha semblat brutal. Tan brutal que em temo molt que si m'ordenen les històries, el llibre no m'agrada. Bé, tampoc és això. Però sí que em sembla un llibre més.

Pel que fa a aquestes històries que us dic, jo confesso...que m'he perdut. N'hi ha algunes que m'han quedat penjant, tot i que crec que el conjunt el tinc més o menys ben lligat. També he de dir que algun personatge m'ha semblat fluix, o poc real. No ho sé ben bé. 

La lectura ha estat ràpida (jo confesso que he estat de vacances, la qual cosa facilita no deixar la lectura a mitges. Que, d'altra banda, no sé jo si llegint-lo a estones curtes, me l'hagués acabat perquè m'hagués perdut, SEGUR) i que he anat assimilant el que llegia de forma estranya, amb pensaments que m'anaven assaltant, del tipus:

"M'agradaria ser una de les alumnes d'una classe que portés per títol Estructura de Jo confesso"

"I què llegiré després d'això?? Ja hi tornem a ser amb aquella sensació de quedar-se orfe quan t'acabes un llibre..."

"M'he perdut. No sé de qui m'està parlant...Ah, sí. Ah, no. O sí? Ai, no ho sé. Però mira que està ben escrit això..."


Tot això per dir-vos: Jo confesso que m'ha agradat.

Els amants de les relectures, teniu aquí una joieta.

El llibre és: Jo confesso. Cabré, Jaume. Barcelona, 2011. Proa. 1008 p. ISBN 978-84-7588-253-6.

3 comentaris:

  1. Crec que expliques molt bé la sensació que pot tenir qualsevol lector de Jo confesso. A mi em va apassionar l'estructura de Les veus del Pamano i en vaig fer un treballet per a la carrera que em va portar bona feina, però si l'hagués de fer d'aquest encara en tindria més...

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó del món, l'estructura és cabdal i, juntament amb l'estil narratiu i la història, fan del llibre una joia. Realment, cal treure's el barret davant la capacitat narrativa de Jaume Cabré...

    ResponElimina
  3. Lo tengo en mi lista de espera. El problema es que la lista de espera de la biblioteca es más larga que las de la Seguridad Social (al menos para la edición en castellano). Así que tendré que comprármelo (o que me lo regalen, claro).
    Seguiré pasando por aquí.
    Nacho

    ResponElimina