dimecres, 11 de juliol de 2012

Lectura sense cobertura (I): Deixa en pau el dimoni

Primer vaig dir això.
Després vaig dir això.

I ara aquí estic. Després de les 1000 pàgines del "Jo confesso" és molt arriscat posar-se a triar un llibre que et desconnecti del novelón i, a més, no et decebi. Total, que tal com ho veig jo, millor anar a preu fet i assegurar-se el tret.

Així doncs, persones a trossets. Un clàssic vacacional.

Podria allargar-me i explicar-vos això i allò i el de més enllà i tal...però vindria a ser una mica del primer (sense la supercoberta que em va encantar), bastant del segon (però un punt més fàcil de seguir, potser) i molt del tipus de llibre que és: protagonista superllest al que ningú fa cas les tres quartes parts del llibre i que ho acaba solucionant tot perquè és molt fort i molt valent.

Mira què ràpid us l'he resumit, eh?

M'ho he passat bé llegint-lo perquè m'agrada el gènere però no deixa de ser el que és: Sang i fetge, morts, un dolent dolentíssim i un bo boníssim.

Al web de Proa, hi podeu llegir el primer capítol.



El llibre és: "Deixa el dimoni en pau". Verdon, John. Tr. Esther Roig i Anna Llisterri. Barcelona, 2012. Proa. 480 pàg. ISBN: 978-84-7588-318-2.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada