dijous, 26 de juliol de 2012

Parabens, aspartam i gallines felices

- ¿Y has mirado que no tenga parabenos?
Fa mesos, molts, molts mesos, l'heroi dels melindros va deixar anar aquesta frase, així, sense avisar. Jo comentava que m'acabava de comprar una nova crema per a la cara, d'aquelles que prometen treure't vint anys del damunt, escombrar-te la porteria i omplir-te la nevera un cop per setmana. Tot sense esforç i per un mòdic preu.
Parabens. Així d'entrada, i sense saber què eren, sonava fatal que una cosa amb la que m'empastifo la cara en portés. Però vaig decidir desconnectar de l'explicació posterior i vaig seguir sense saber què eren aquelles coses...

...fins que uns mesos després, van aparèixer en una altra conversa, amb una altra persona:
- Pues ayer vi un reportaje en la tele...y son lo peor. Lo peor de lo peor. Y luego miré por internet...y buf....
Tots sabem que el que surt per la tele és veritat absoluta i total però és que, si a més, internet en va ple, aleshores ja sí que pots esborrar qualsevol ombra de dubte que t'hagués pogut quedar. I si resulta que algú de confiança t'ho descriu com "lo peor de lo peor"...quines alternatives et queden, eh? Quines!?
Els parabens havien arribat a la meva vida per quedar-se (perquè òbviament, ni pensaments tenia de llençar tots els cosmètics que tinc i en porten. Tan macos que són en els seus potets i la bona olor que fan!)
Quan per fi vaig arribar a la conclusió que no podia deslliurar-me dels parabens i que estava caminant a bon pas pel camí cap una mort segura, va aparèixer l'aspartam.
- És millor que t'empassis la sucrera sencera que que et prenguis una coca-cola light, que té edulcorants com l'aspartam. És verí.
Osti tu. Seriosament, amb la coca-cola light no s'hi juga. He renunciat a la cafeïna (sí, jo sóc de les rares que pren coca-cola light, sense cafeïna. El que havia estat el Tab), només em faltaria haver de renunciar també a la coca-cola! És que ningú no havia pensat que sóc una pobra noia que fa servir cremes amb parabens, que prou desgràcia tinc?
Derrotada, arrossegant els peus, quan ja pensava que no em podia passar res més, la persona que menys m'espero, ma mare, acaba per enfonsar-me amb un comentari tan ridícul com aquest:
- Quan compris ous, t'has de fixar que el número que porten escrit comenci per zero. Això vol dir que les gallines viuen lliures i no tancades en gàbies. Fixa-t'hi, eh?
Carai, quanta pressió. Parabens, aspartam...i ara he de mirar pel benestar de les gallines, pobres bèsties. Ningú m'ho va explicar que fer-se gran era això!
Total que tinc els prestatges del lavabo plens de parabens, no he renunciat a l'aspartam i puc concloure que sóc feliç. 

Com les gallines dels ous que compro.


Nota: Que això de la crema, que és mentida, eh? Que no t'omple la nevera. No, jo us ho dic per si de cas algú estava pensant en entregar la seva vida als parabens a canvi de no haver de tornar al super mai més.

3 comentaris:

  1. apa i ja em veus a mi a buscar què són els parabens i el més important si tenen envait el meu bany. Ara torno ! El meu merevellós sabó de farmacia per pell atòpiques, que costa un ull de la cara; en porto. Jo!

    ResponElimina
  2. Perquè ningú et pugui fer pensar que beure coca-cola light (almenys pel que fa a l'aspartam, i en quantitats moderades) és viure perillosament :

    http://www.iec.cat/activitats/butlleti/detall_opinio.asp?id_noticies=549&numero=166

    ResponElimina
  3. Lalu: Oh! Gràcies! Em faré farts de reenviar aquest articles a tots els alarmistes de la meva vida :D

    ResponElimina