dimecres, 8 d’agost de 2012

LA foto

Arribem al restaurant i un munt de gent fa cua per seure a la terrassa. A nosaltres ja ens està bé estar-nos a dins, així que, amb aquella mena de sentiment de superioritat que dóna saltar-se una cua, entrem dins del menjador.
De fa uns anys cap aquí que he après que tinc una debilitat per les coses "mones". M'és igual que no sigui útil o que n'hi hagi de millors; si és "mono" m'agrada. I no hi puc fer més. Així doncs, seiem en aquella tauleta mínima però "mona", amb uns seients folrats d'un escai estampat amb homes i dones vestits amb barrets en forma de con, on se't queden enganxades les cuixes però que són molt "monos" i ens disposem a triar plats de la carta.
Per si encara no estava totalment enamorada del lloc, el sostre completa la meva passió. No puc evitar treure el mòbil i fer aquesta foto:
El local no està gaire ple i tampoc no és gaire tard, així que segueix arribant gent i les tauletes que tenim aprop es van omplint. Just al nostre costat, el que semblen una mare i una filla 100% guiris, miren embadalides al seu voltant; els seients d'escai, la bicicleta xinesa que hi ha aparcada al costat de la barra i vessen "beautifuls" cada dues o tres paraules. Finalment, la filla treu el mòbil i click! fa una foto.
Perdó. Fa LA foto. La mateixa foto que jo.
Somric.
Segueix entrant gent, les taules s'omplen mentre nosaltres ja degustem els primers que hem demanat. M'agrada el lloc, m'agrada el menjar. En comparació, és molt més bonic l'interior que la terrassa de fora i tampoc crec que s'estigui més fresc fora que dins. Suposo que els fumadors sí que hi deuen trobar algun alicient, a estar-se fora, però jo sopo encantada amb els fanalets.
Fins que m'arriben les postres, compto cinc persones més que fan LA foto i no puc evitar pensar en quanta gent més la deu tenir i quantes fotos debem tenir iguals que les d'altra gent (monuments, decoracions de restaurants, llunes plenes, fotos del mar...)
Quan marxem, encara veig un parell més de persones que fan LA foto amb la mateixa cara de pàmfiles que jo.

Si és que tots plegats, som d'un original...

3 comentaris:

  1. M'encanta.
    També adoro les coses mones que em produeixen un plaer estètic intern i entranyable. Que no són extremament belles sinó simplement..."mones"...potser, ara que ho dic, això també serveix per a les persones...

    ResponElimina
  2. La...ho he fet...jo també he fet LA FOTO...i ets culpable de que hi hagui anat i m'hagui encantat, gràcies!!! Jo sóc de coses mones també! Rosa

    ResponElimina
  3. S.N: :D Les coses i persones amb un alt grau de "monitud" són irresistibles.

    Rosa: Has passat a engreixar "la llista de gent poc original". Però que bé que t'agradés! :)

    ResponElimina