diumenge, 5 d’agost de 2012

La ternura de los lobos

Un poble de colons escocesos al Canadà del segle XIX, un assassinat i la desaparició d'un jove de disset anys són els punts de partida d'aquesta novel·la que em va cridar (“Eh! Estic aquí! Aquí!”) fa uns dies des del prestatge de la biblioteca. Recordava haver-la tingut a la llista dels "vull llegir" temps enrere i que, en alguna de les purgues que vaig fent, havia desaparegut.

Ha estat una lectura compulsiva. Si li hagués de trobar una pega, tan sols diria que el final no ha estat, pel que jo esperava, a l'alçada de la resta de la narració. Però en conjunt, m'ha agradat moltíssim.

Diversos personatges amb les seves històries ens endinsen en la trama des de diferents punts de vista, per acabar conformant un cabdell en el que és molt senzill identificar quin personatge segueixes a cada capítol. Els paisatges nevats i la sensació que tots amaguen secrets, creen una atmosfera que t’atrapa, on ve de gust submergir-s'hi i que et fa sentir una satisfacció especial quan les peces que has anat llegint, comencen a encaixar.

Una lectura molt recomanable, trobo.

Nota: Últimament, l’encerto molt amb les tries i ja em fa una mica de por, el tema. La tempesta d'abandonaments lectors em ronda, ho noto. Quan l'encerto tant i seguit, ho acabo pagant.


El llibre és (de la biblioteca, snif, snif): “La ternura de los lobos”. Penney, Stef. Tr. Ana Mª de la Fuente. Barcelona, 2009. Salamandra. ISBN: 978-84-9838-203-7.

1 comentari:

  1. M'encanten els llibres que et donen informacions "sueltes" i després tot comença a encaixar i no entens res fins al final!!

    ResponElimina