divendres, 21 de setembre de 2012

El comte de Montecristo

Aquesta novel·lassa és la història d'una venjança. Jo em pregunto: si aquestes alçades de la meva vida m'hagués de posar a venjar-me dels que durant la meva vida m'han fet la guitza seriosament, per a quantes pàgines donaria el tema? Estic segura que no podria allargar-ho tant. Em cansaria de venjar-me cap a la pàgina 80, em fa l'efecte.
Com m'acostuma a passar en totes les novel·les llargues, sempre hi ha algun trosset que m'ha costat d'empassar. Però ara que feia tant de temps que no llegia novela d'aventures (quan dic "tant de temps" em refereixo a vint anys), que he de dir que no recordava la sensació de llegir una història com si anés a cavall: trotant a estones (aquelles de "sí, ja ho hem entès, està molt trist i ressentit") i al galop a moltes d'altres (on no paren de passar coses i més coses amb cada paràgraf que llegeixes).
Estructuralment, crear aquesta història ha de ser molt complicat: personatges que deixes en un punt i retrobes un munt de pàgines i successos més endavant, més o menys relacionats; fets aïllats aquí que signifiquen un punt d'inflexió dues-centes pàgines més endavant i que, sorprenentment, recordes perfectament.A més, la traducció del Jesús Moncada trobo que és molt encertada: no se t'ennueguen les frases com passa de vegades amb aquestes obres relativament clàssiques. És de bon llegir i això sempre s'agraeix. Moltes peces van encaixant a mida que vas avançant i arrodoneixen la que es diu que és una de les millores novel·les de la història. Jo no ho sé, això, i ja sabeu que tendeixo a dubtar d'aquestes grans, espatarrants, fantàstiques i magnifíques lloances gratuïtes amb què s'etiqueta els llibres. 

Com sempre, només puc dir que m'ha agradat força, que m'ha entretingut, que m'ha sorprès, que estic d'acord amb els que diuen que hi ha moltes habilitats del comte que sorgeixen de manera espontània i que de vegades no t'ho creus, però m'ha interessat i la sensació de conjunt del final ha estat molt bona.

I també puc dir que m'ha fet una ràbia tremenda, cada cop que recordava que l'exemplar que estava llegint era de la biblioteca i que, per tant, l'hauré de tornar.

El llibre és: "El comte de Montecristo". Dumas, Alexandre. Trad. Jesús Moncada. Barcelona, 2007. La Magrana. . 1118 p. ISBN: 84-7871-372-X

2 comentaris:

  1. Q guai...jo he vist la peli. Em molaria llegir el llibre. Tenia ganes de veure què en diries..Gràcies!

    ResponElimina
  2. Aquest és un dels pocs llibres que he llegit més de dues vegades i mai no em cansaria de llegir. Una de les novel·les de ma mare que em vaig empassar de joveneta i de no tan joveneta. L'he llegit en castellà. No estaria mal llegir-lo en català la propera vegada.

    ResponElimina