divendres, 28 de setembre de 2012

La casa cantonera

Recordo la sensació de repressió que traspuaven tots els personatges d' "Olor de Colònia". Ara, una història diferent, uns personatges diferents però la mateixa sensació. "La casa cantonera" salta endavant i enrere com qui es dediqués a saltar de pedra de en pedra d'un riu. Els personatges coneixen les pedres on han estat però els falten altres pedres per entendre ben bé la grandària del riu per on viatgen.
Ha estat un petit plaer, una d'aquelles novel·les que et diu tantes coses amb tot el que t'explica com amb tot el que no, amb el que només t'insinua. 
M'agraden els llibres que, com aquest, et demanen un esforç per ordenar la història que et proposen i et presenten l'argument en petits retalls penjats en un suro que no acabes d'entendre fins que els tens tots penjats, t'enretires una mica enrere, i els veus tots en perspectiva.

El llibre és: La casa cantonera. Alcàntara, Sílvia. Barcelona, 2011. Edicions de 1984. ISBN 978-84-92440-58-0.

(Sí. Un altre "Post de divendres" que coincideix amb post de llibre. De vegades ja passa, que les coses coincideixen...)

1 comentari:

  1. Potser ja t'ho he dit algun cop, però a mi també m'encanten els llibres en què tu has d'encaixar les peces.
    De vegades també passa que les coses NO coincideixen...snif...(per a més informació, llegeixi's TOT el meu bloc jejeje, és broma).

    ResponElimina