dissabte, 13 d’octubre de 2012

Amb una mà al davant i l'altra al darrere

Alan Bennet volia explicar-nos una història i va triar el número de paraules justes. Ni una més. 

Aconsegueix el seu objectiu de manera concisa i, a més, et fa llegir-lo amb una mena de mig somriure a la boca que, de tant en tant, es torna rialla.

Però no ens enganyem. En el fons, no és un missatge per riure. Hi pots trobar reflexions de tota mena: començant per com de lligats estem a les coses que tenim, passant pels prejudicis sobre les persones que no coneixem, les rutines que ens faciliten la vida però que ens impedeixen viure altres coses...Total, que sí, que molt "hahaha" però en el fons hi ha teca per pensar-hi.

He trobat que "Amb una mà al davant i l'laltra al darrere" és molt televisiva; tot el que ens explica és molt visual i els personatges serien el típic matrimoni que podria protagonitzar una sèrie que portés per títol el seu nom.

Jo m'hi he allargat perquè últimament la lecturina m'abandona, però és una novel·leta curta que pots llegir-te una tarda. I, mira, si tens un parell d'horetes, val molt la pena diria jo.

El llibre és: Amb una mà al davant i l'altra al darrere. Bennet, Alan. Trad. Elisabet Ràfols. Empúries. Barcelona, 2012. ISBN 978-84-9787-774-9.

4 comentaris:

  1. Doncs aquesta me l'apunto, m'ha agradat com l'has descrit. A veure si en una propera compra de llibres el porto cap a casa, o si no, quan l'economia ho permeti.

    ResponElimina
  2. Ja sé que no s'ha de jutjar un llibre per la portada però val a dir que la portada és molt graciosa XD

    ResponElimina
  3. XeXu: A veure què tal et va amb aquesta lectura-impuls :)

    S.N.: Estic d'acord. A mi també em va fer gràcia la parella de la coberta :D

    ResponElimina
  4. Bennett no fa mai humor gratuït, sempre hi ha una denúncia social al darrere. Sí que és cert que té la capacitat de fer-te somriure per les situacions absurdes que recrea. A mi em va agradar molt!

    ResponElimina