dimecres, 24 d’octubre de 2012

Crim de sang

Aquest és un d'aquells llibres amb els que he tingut diverses fases. De primer vaig dir que no me'l llegiria (vampirs-buf-mandra),després vaig llegir alguna crítica i vaig pensar "doncs mira, potser encara t'agradaria" i el vaig posar a la llista, però d'altres van anar passant al seu davant. Finalment, quan vaig fer comanda de llibres el vaig incloure i la veritat és que m'ha agradat força.

"Crim de sang" és una història que barreja gèneres (novel·la gòtica, novel·la negra, novel·la històrica) però que trobo que ho fa amb sentit, amb gràcia i estructura.

No puc dir que m'hagin agradat totes les trames (la del cavall, per exemple, temptava les meves ganes de passar pàgines) però el conjunt m'ha agradat. I l'escena final, on totes les històries es troben en un final brutal m'ha encantat.

M'agrada com està escrita, de bon llegir, amena i entretinguda. Però sí que crec que has de ser lector "del gènere" (bé, d'algun dels tres si més no) perquè t'entri.

No és una novel·la que recomenaria a tothom (ara que hi penso, rarament recomenaria una novel·la a tothom): més aviat a un lector més aviat ociós, algú que tingui ganes de passar l'estona entretingut. 
Vaja, algú com jo.

El llibre és: Crim de sang. Alzamora, Sebastià. Proa. Barcelona, 2011. 280 p. ISBN 978-84-7588-290-1

4 comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu, la història del cavall em sobrava, ara bé, el llibre va in crescendo i el final és sensacional.

    ResponElimina
  2. N'he llegit de tot, però per mi preval l'opinió de ma mare, que va ser arrufar el nas. I a una mare se li ha de fer cas, almenys en matèria de llibres.

    ResponElimina
  3. L'Espolsada: És curiós perquè no deixar de ser més increïble que alguna altra de la novel·la però tot i així, no m'encaixa...I sí, final sensacional. :)

    XeXu: :) Una arrufada de nas d'algú amb qui coincideixes en gustos val més que cent crítiques o ressenyes. I si és una arrufada de nas materna, no hi ha res més a discutir.

    ResponElimina
  4. És un xic estranya, però està ben escrita i la història té ganxo. M'agrada això de recomanar-la a un "lector ociós", trobo que és una definició molt adequada.

    ResponElimina