dissabte, 10 de novembre de 2012

El redemptor

Ser lector et permet prendre't un tipus de capricis fantàstics. Inútils, segurament, però fantàstics.

Deixant de banda la possibilitat de llegir-te la darrera pàgina primer (uh!), avançar pàgines sense llegir mentre dius en veu alta "palla, palla, més palla", tornar enrere, llençar-te damunt del Google per buscar de quina peça de música parla la història en aquell moment, com és el quadre que esmenta l'autor, fer esquemes dels personatges de la història, decidir que un d'ells és el teu preferit...deixant de banda aquestes,dic, que són les que se m'acuden com a més normaletes, els capricis lectors es poden arribar a sofisticar tant com ens vingui de gust.

Normalment, jo me'n permeto uns quants (llegir la darrera pàgina primer? Estaràs fent conya, no?) però no ha estat fins aquesta setmana (una setmana d'aquelles que quan acaben defineixes com "de merda" i perdoneu la poca finura de l'incís d'opinió personal) que m'he adonat que jo també sóc capaç de sofisticar les meves tonteries preferències. I encara m'ha sorprès més comprovar que me n'he sentit orgullosa. Crec que aquesta setmana he madurat com a lectora (com a persona, segurament també).

Aquesta setmana he decidit que no tornaré a llegir mai més cap llibre d'aquest autor, perquè per sempre més el relacionaré amb aquesta setmana. I com he decidit que no vull recordar mai més aquests dies, li he agafat una mania tremenda al Jo Nesbo dels nassos, que enlloc de mantenir-me la ment ocupada i distreta quan més ho necessitava, s'ha dedicat a endinyar-me un argument amb tantes giragonses que podria ser una atracció de Port Aventura.

M'ha fet enfadar tant i tant que he decidit deixar-lo a 30 pàgines del final.

Poc útil us pot resultar aquesta ressenya (com tantes d'altres que corren més enrere), i en canvi per a mi ha suposat un aprenentatge vital: si no pots venjar-te del que el destí t'havia embolicat per regal, venja't d'algun símbol que te'l recordi. Sé que algú em dirà "Laura, i et servirà de res, aquesta venjança?" Doncs sí. Ni que sigui per no tornar a llegir llibres que em recordin coses que val més oblidar.

1 comentari:

  1. no sé que dir, per tant no hauria de dir res. Però mira... però 30 pàgines...

    ResponElimina