divendres, 2 de novembre de 2012

La vident

Què dir, quan primer em vaig fer la dura i vaig dir això, després em vaig mig desdir deixant entreveure que la saga no m'acabava de convèncer...i així que surt la tercera part...pam!, hi caic de quatre grapes?

Crec que, a aquestes alçades, el més intel·ligent és reconèixer que segurament hi tornaré a caure perquè, ara sí, la trama que va lligant un llibre amb l'altre (la història del detectiu protagonista) m'encurioseix al màxim.

Dels tres que he llegit, aquest és amb diferència el que més m'ha agradat: m'ha mantingut interessada des del principi, sense baixons, sense trucs injustos en l'argument ni treure personatges del barret a darrera hora, un títol que apunta un camí que d'entrada m'hagués fet arrugar el nas si fos la clau de tot plegat però que no deixa de ser un element més, tangencial.

Bé. Bé. Força bé. Fins i tot llegit amb lector electrònic. Molt de mèrit.

PERÒ (en majúscules), posem-nos seriosos: a aquestes alçades...NO als infinitius sense erra final (Oh!), NO als plurals amb "-as" (Uh!) i NO a paraules on falten lletres (SMS d'adolescents!). Senyors d'Amsterdam, amb les cobertes tan xules que feu, aquesta mena d'errades amb la llengua fan molt de mal. Us ho perdono perquè la traducció és molt, molt, però molt millor que la del llibre anterior però ens hi hem de mirar més, eh?

Resumint, que és el millor Lars Kepler que he llegit.

El llibre és: La vident. Kepler, Lars. Tr. Marc Delgado i Casanova. Badalona. Amsterdam Llibres, 2012. 576 p. ISBN 978-84-92941-77-3.

1 comentari:

  1. El segon el vaig trobar una mica fluix, i pensava que el tercer ja decauria definitivament però pel que en dius veig que no! L'apunto a la llista de pendents; tot i que les faltes d'ortografia em fan tirar enrere, l'entusiasme que transmets amb la ressenya m'ha convençut.

    ResponElimina