divendres, 2 de novembre de 2012

Signatura 400

(Dos posts en un dia. Lecturina pels aires. A veure quant dura...)

Si teniu un trajecte en transport públic una mica llarg per anar a treballar, aquest és el llibre per començar-lo a l'anada i acabar-lo a la tornada. 

És un pim pam encantador.

Una parrafada-monòleg (sense ni un punt i apart si no m'he malfixat) d'una bibliotecària anònima que deixa anar tots els pensaments i opinions pels quals ningú mai no li ha preguntat. Sembla que hagin obert l'aixeta i no pugui aturar-se.

Com tots els llibres que parlen de llibres o de lectors, fa que t'identifiquis en algun moment, que t'avergonyeixis, que t'hi vegis i que et preguntis (mai abans ho havia pensat) què deuen pensar els bibliotecaris de tu veient els llibres que treus de les biblioteques.

M'ha fet somriure, exclamar "quanta raó tens!" i he vençut la temptació d'apuntar cites perquè eren tan llargues, que no valia la pena.

I què me'n dieu de la coberta? Doncs això. Una moneria tot plegat.

El llibre és: Signatura 400. Divry, Sophie. Tr. María Enguix Tercero. Barcelona. Blackie Books, 2011. ISBN: 978-84-93874544

3 comentaris:

  1. subscric el tu comentari,, un llibre que ens encanta als malalts de llibres

    ResponElimina
  2. Apuntat! la història (i aposta) de Blackie books és encisadora i alhora arriscada!

    ResponElimina