divendres, 7 de desembre de 2012

Els peixos no tanquen els ulls

He de reconèixer que m'agraden els llibres gruixuts però d'un temps cap a aquí, m'he adonat que hi ha un tipus de llibres prims que m'han agradat moltíssim. El meu problema amb els llibres prims no és un altre que que s'acaben aviat, però sé que això és sovint un avantatge. S'acaba quan s'ha d'acabar; no s'allarga innecessàriament convertint la lectura en un tedi.

Penso en llibres com 84, Charing Cross Road, Signatura 400 o Amb una mà al davant i una altra al darrere que són bombonets de lletres.

Recordo que em va impressionar molt fer deu anys, a mi. Fins i tot em va agobiar una mica. De cop i volta, tenir deu anys era tenir-ne un munt (això de fer servir tots els dits de les mans, em va semblar una cosa molt seriosa), i  vaig començar a pensar que m'havia de fer gran així, de sobte, perquè amb deu anys ja tocava.

Per això, suposo, el protagonista d'aquesta història m'ha despertat molta tendresa. Però en general, tota la història m'ha semblat molt dolça. No diré que hagi estat un llibre que m'hagi fet reflexionar però sí que m'ha picat l'ullet en moltes ocasions amb el record de sensacions que jo també vaig tenir, aquella idea que se't comença a passar pel cap un dia de que potser t'han demanat que juguis la partida però no t'han explicat les regles que regeixen el joc. No et queda una altra, doncs, que anar-les descobrint tu mateix, treure les conclusions que puguis i anar avançant caselles: intentar entendre els adults, intentar entendre els altres i, sobretot, intentar treure l'entrellat de tu mateix.
Una lectura d'una tarda de sofà i manta. A mi m'ha agradat molt.

I la coberta també m'ha agradat molt. És de Carles Barrios.

El llibre és (molt maco): De Luca, Erri. Trad. Anna Casassas. Bromera. Barcelona, 2012. 120 p. ISBN 978-84-15-390503.

3 comentaris:

  1. És el típic llibre que el veig i penso: de què putes deu anar?? Jejeje, gràcies per la ressenya!

    ResponElimina
  2. :D Coneixo la sensació de no poder imaginar de què va un llibre veient-ne la coberta.

    ResponElimina