dijous, 27 de desembre de 2012

Res no s'oposa a la nit

Carai.

No fa ni tres minuts que he acabat la lectura d'aquesta novel·la. Seria delicte, tal com veig jo això de la lectura i la necessitat que tinc d'enfrontar-me a les històries sabent-ne el mínim possible, que us expliqués gaire cosa però també ho seria passar de puntetes per damunt de tant de patiment. Només per la destrossa anímica que a mi em suposaria descriure un passat com el que se'ns explica aquí, només per l'esforç de ser fidel a la veritat tot i el dolor que pots causar-te (a tu i a d'altres que t'estimes), ja només per això, estic d'acord amb totes les bones crítiques que pugui llegir d'aquest llibre. L'Espolsada va ser qui em va posar en la pista , però també al Nosaltres llegim ha tocat la fibra aquest homenatge escrit a la mare de l'autora.

I no m'estranya. A mi m'ha deixat una mica trasbalsada. El primer pensament ha estat el de buscar alguna altra cosa de la Delphine de Vigan però la veritat és que em caldrà fer net, primer, de tot el que he llegit aquí i del procés que he seguit durant la lectura; l'esboç d'una familia nombrosa, feliç, poc convencional, et captiva des de l'inici, i quan ja hi ets, aleshores pam! tot aquell esboç es va convertint en una altra cosa, en un "res no és el que sembla" que angoixa i sorprèn. Però ja és massa tard per aturar-te. Aleshores, vols més. Ho vols saber tot.

No és una novel·la fàcil, ni lleugera, ni apta per a tothom, penso. És complexa, dramàtica, burxa molt endins de les persones i de les veritats que sempre ens han venut com universals.

Potser per això, tot i l'esforç que et deixa baldat, crec que val tant la pena.

El llibre és: Res no s'oposa a la nit. De Vigan, Delphine. Trad. Oriol Sánchez i Vaqué. Barcelona, 2012. Edicions 62. ISBN 978-84-29769708.


3 comentaris:

  1. La vaig llegir fa poc i em va agradar moltíssim. Abans havia llegit altres novel·les seves (No i jo, Les hores soterrades) que ja apuntaven cap aquí però no eren tan profundes. Estic totalment d'acord amb el que apuntes, complexa i dramàtica. Però no vaig poder parar de llegir, em va atrapar.

    ResponElimina
  2. me l'ha cagat el tió, que afortunadament es deixa influenciar per la Fe de l'Espolsada. Tinc ganes de llegir alguna cosa que m'atrapi, encara que porti drama associat

    ResponElimina
  3. Sílvia: Coincideixo. T'atrapa.

    viuillegeix: Els deus ben alimentar, aquest tió! Ja ens diràs! :D

    ResponElimina