divendres, 28 de setembre de 2012

La casa cantonera

Recordo la sensació de repressió que traspuaven tots els personatges d' "Olor de Colònia". Ara, una història diferent, uns personatges diferents però la mateixa sensació. "La casa cantonera" salta endavant i enrere com qui es dediqués a saltar de pedra de en pedra d'un riu. Els personatges coneixen les pedres on han estat però els falten altres pedres per entendre ben bé la grandària del riu per on viatgen.
Ha estat un petit plaer, una d'aquelles novel·les que et diu tantes coses amb tot el que t'explica com amb tot el que no, amb el que només t'insinua. 
M'agraden els llibres que, com aquest, et demanen un esforç per ordenar la història que et proposen i et presenten l'argument en petits retalls penjats en un suro que no acabes d'entendre fins que els tens tots penjats, t'enretires una mica enrere, i els veus tots en perspectiva.

El llibre és: La casa cantonera. Alcàntara, Sílvia. Barcelona, 2011. Edicions de 1984. ISBN 978-84-92440-58-0.

(Sí. Un altre "Post de divendres" que coincideix amb post de llibre. De vegades ja passa, que les coses coincideixen...)

divendres, 21 de setembre de 2012

El comte de Montecristo

Aquesta novel·lassa és la història d'una venjança. Jo em pregunto: si aquestes alçades de la meva vida m'hagués de posar a venjar-me dels que durant la meva vida m'han fet la guitza seriosament, per a quantes pàgines donaria el tema? Estic segura que no podria allargar-ho tant. Em cansaria de venjar-me cap a la pàgina 80, em fa l'efecte.
Com m'acostuma a passar en totes les novel·les llargues, sempre hi ha algun trosset que m'ha costat d'empassar. Però ara que feia tant de temps que no llegia novela d'aventures (quan dic "tant de temps" em refereixo a vint anys), que he de dir que no recordava la sensació de llegir una història com si anés a cavall: trotant a estones (aquelles de "sí, ja ho hem entès, està molt trist i ressentit") i al galop a moltes d'altres (on no paren de passar coses i més coses amb cada paràgraf que llegeixes).
Estructuralment, crear aquesta història ha de ser molt complicat: personatges que deixes en un punt i retrobes un munt de pàgines i successos més endavant, més o menys relacionats; fets aïllats aquí que signifiquen un punt d'inflexió dues-centes pàgines més endavant i que, sorprenentment, recordes perfectament.A més, la traducció del Jesús Moncada trobo que és molt encertada: no se t'ennueguen les frases com passa de vegades amb aquestes obres relativament clàssiques. És de bon llegir i això sempre s'agraeix. Moltes peces van encaixant a mida que vas avançant i arrodoneixen la que es diu que és una de les millores novel·les de la història. Jo no ho sé, això, i ja sabeu que tendeixo a dubtar d'aquestes grans, espatarrants, fantàstiques i magnifíques lloances gratuïtes amb què s'etiqueta els llibres. 

Com sempre, només puc dir que m'ha agradat força, que m'ha entretingut, que m'ha sorprès, que estic d'acord amb els que diuen que hi ha moltes habilitats del comte que sorgeixen de manera espontània i que de vegades no t'ho creus, però m'ha interessat i la sensació de conjunt del final ha estat molt bona.

I també puc dir que m'ha fet una ràbia tremenda, cada cop que recordava que l'exemplar que estava llegint era de la biblioteca i que, per tant, l'hauré de tornar.

El llibre és: "El comte de Montecristo". Dumas, Alexandre. Trad. Jesús Moncada. Barcelona, 2007. La Magrana. . 1118 p. ISBN: 84-7871-372-X

dilluns, 17 de setembre de 2012

Libres en format inspiració

Poc a poc, com amb tot, vas descobrint coses que t'agraden de les coses que creies que ja coneixies. D' internet, per exemple. Hi entro cada dia, des de molt d'hora pel matí per feina, per buscar plans d'oci, per comunicar-me amb les meves amigues, per aprendre a cuinar plats, o fer pentinats, per copiar vestits, per comprar gangues, per triar què llegeixo...Suposo que no us estic descobrint res de nou.
Últimament, i amb la descoberta dels milers de taulons que porten el títol "Books" al Pinterest, he anat trobant blogs d'imatges (molts de la plataforma tumblr que mai no sé com pronunciar) que, a l'hora de desar-los dins de les meves adreces d'interès, no van trobar una altra carpeta més apropiada que els definís que la que diu "Inspiradores".
Us en xivo unes quantes per si, com a mi, us agraden els llibres fins i tot per mirar-vos-els en fotografia:

Women Reading Va ser la primera que vaig trobar. Fotografies de dones llegint llibres. No té més misteri.

Bookporn Que no us espanti o us confongui el títol. De tot i força sobre llibres, llegir, cites famoses...

Bookfessions Pecats ridículs de lector, manies i altres disbarats amb els que segur que podreu sentir-vos identificats. N'he triat una per il·lustrar el post però n'he trobat una pila que podrien aplicar-se'm. Va, confesseu-vos...

Teaching literacy Una mena de recull de fotografies romàntiques de llibres i lectors i moltes frases sobre el llegir.

Seguirem informant...


dimecres, 5 de setembre de 2012

Tinc una cita

*Edito per afegir que no he vist com ho han traduït al català els que en saben. Més o menys, amb totes les reserves possibles, m'atreviria a traduir, així per sobre i que quedi entre nosaltres: "M'he esforçat en va. No ho faré més. No reprimiré els meus sentiments. Ha de permetre que li digui com d'ardentment l'admiro i l'estimo".
Si algú comença a sagnar pels ulls i s'estima més fer una bona traducció, endavant. :)