dimecres, 24 d’octubre de 2012

Crim de sang

Aquest és un d'aquells llibres amb els que he tingut diverses fases. De primer vaig dir que no me'l llegiria (vampirs-buf-mandra),després vaig llegir alguna crítica i vaig pensar "doncs mira, potser encara t'agradaria" i el vaig posar a la llista, però d'altres van anar passant al seu davant. Finalment, quan vaig fer comanda de llibres el vaig incloure i la veritat és que m'ha agradat força.

"Crim de sang" és una història que barreja gèneres (novel·la gòtica, novel·la negra, novel·la històrica) però que trobo que ho fa amb sentit, amb gràcia i estructura.

No puc dir que m'hagin agradat totes les trames (la del cavall, per exemple, temptava les meves ganes de passar pàgines) però el conjunt m'ha agradat. I l'escena final, on totes les històries es troben en un final brutal m'ha encantat.

M'agrada com està escrita, de bon llegir, amena i entretinguda. Però sí que crec que has de ser lector "del gènere" (bé, d'algun dels tres si més no) perquè t'entri.

No és una novel·la que recomenaria a tothom (ara que hi penso, rarament recomenaria una novel·la a tothom): més aviat a un lector més aviat ociós, algú que tingui ganes de passar l'estona entretingut. 
Vaja, algú com jo.

El llibre és: Crim de sang. Alzamora, Sebastià. Proa. Barcelona, 2011. 280 p. ISBN 978-84-7588-290-1

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Amb una mà al davant i l'altra al darrere

Alan Bennet volia explicar-nos una història i va triar el número de paraules justes. Ni una més. 

Aconsegueix el seu objectiu de manera concisa i, a més, et fa llegir-lo amb una mena de mig somriure a la boca que, de tant en tant, es torna rialla.

Però no ens enganyem. En el fons, no és un missatge per riure. Hi pots trobar reflexions de tota mena: començant per com de lligats estem a les coses que tenim, passant pels prejudicis sobre les persones que no coneixem, les rutines que ens faciliten la vida però que ens impedeixen viure altres coses...Total, que sí, que molt "hahaha" però en el fons hi ha teca per pensar-hi.

He trobat que "Amb una mà al davant i l'laltra al darrere" és molt televisiva; tot el que ens explica és molt visual i els personatges serien el típic matrimoni que podria protagonitzar una sèrie que portés per títol el seu nom.

Jo m'hi he allargat perquè últimament la lecturina m'abandona, però és una novel·leta curta que pots llegir-te una tarda. I, mira, si tens un parell d'horetes, val molt la pena diria jo.

El llibre és: Amb una mà al davant i l'altra al darrere. Bennet, Alan. Trad. Elisabet Ràfols. Empúries. Barcelona, 2012. ISBN 978-84-9787-774-9.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

El sueño eterno - ABANDONAT

No podia ser. Ja duia massa llibres seguits tenint sort. A més, si tots els llibres que vaig agafar de la biblioteca m'haguessin agradat i ara els hagués de tornar, estaria molt deprimida.
No.
Aquest l'he hagut de deixar. La versió cinematogràfica ja no la vaig entendre: em vaig perdre entre personatges i trames. Però, si més no, amb imatges és més fàcil identificar de quin personatge parla cada vegada.
Aquí, tot i que els capítols són curts i l'estructura és molt lineal, al final m'he cansat de tornar al començament, on a una de les primeres escenes et presenten els personatges i la relació que tenen entre ells.
Així doncs, a la meitat del llibre, vaig arribar a aquell punt de "ja n'he tingut prou".
De tota manera, no negaré que escenes com aquesta em fan somriure.

Ai, en Humphrey... 

El llibre és: El sueño eterno. Chandler, Raymond. Trad.José Luís López Muñoz. Alianza Editorial. Madrid, 2001. ISBN 978-84-206-8449-9.