divendres, 25 de gener de 2013

1974

Vaig sentir a parlar de David Peace i aquesta 1974 al Jordi Puntí, crec que a un Via Llibre de fa bastants mesos (tot i que ara l'he buscat i no he estat capaç de trobar-lo). Aquesta és la primera d'una sèrie de 4 novel·les que, ja us puc dir d'entrada, m'estranyaria molt i molt que seguís llegint.

Sóc lectora habitual de novel·la negra, m'agrada, m'ho passo bé. La gran part de novel·les que llegeixo d'aquest gènere, no podria veure-les en pel·lícula perquè o bé em farien por o fàstic. Sé que de vegades, si perds la concentració, he de tornar una mica enrere (un paràgraf. Una pàgina, com a molt) i tornar-me a fer la composició de tot plegat. No m'ofèn el llenguatge que s'hi fa servir ni les imatges que normalment s'hi descriuen. Amb això em refereixo a que no em fa abandonar la lectura una història on el protagonista no se'n va al llit amb algú sinó que folla i ho explica amb tota mena de detalls, no  insulta sino que puta és part del seu vocabulari més estàndars o on les descripcions d'algú anant al lavabo són de les més acurades que té la història. Això no és el que m'ha fet abandonar la lectura de 1974.

El que em fa abandonar la lectura és que arribi aquell punt on em pregunto realment què està passant.
1974 té un estil àgil, cinematogràfic, diria jo. És molt visual, molt ràpida, de frases curtes que qualsevol diria que ha estat escrit més com a guió per a la televisió que com a novel·la. El començament em va resultar prometedor, però en algun punt indeterminat, em va venir la sensació que tot passava sense gaire motius, que cada certes pàgines calia que algú estomaqués algú, o matés algú o es morís algú. Però que no em portava enlloc. També vaig trobar que les reaccions del protagonista se'm feien totalment incongruents; un personatge que s'endinsa en un cacau important per alguna raó que se m'escapa totalment. Per amor a la feina? Per imbecil·litat i falta de criteri? Perquè si no no hi hauria hagut història?

Total, que crec que després de gairebé 150 pàgines n'he tingut ben bé prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada