dimarts, 29 de gener de 2013

Jane Eyre

No n'havia vist cap versió cinematogràfica ni en sabia l'argument. Bé, això tampoc no acaba de ser veritat. Sent una novel·la de la Charlotte Brontë, és igual que no sàpigues res perquè, en realitat, ja et pots fer una idea de per on aniran els trets: drama, passió, amor, cases mig fantasmals, temps inclement i grans dosis d' "Oh! Déu! Ajuda'm!!!"

M'ha agradat. M'ha agradat molt. Tant, que ara hauré de lluitar amb ganes per no posar-me a llegir novel·letes d'aquest tipus sense parar, fins que me n'afarti. I no m'ho puc permetre, que tinc una llista de pendents que no para de créixer.

Jane Eyre és la biografia d'una noia orfe, amb una infantesa tremendament gris, i de com aconsegueix sortir-se'n amb perseverànça i esforç. Molts d'aquests trets distintius coincideixen amb la història personal de l'autora, que descriu la misèria d'una nena massa petita per lluitar i que, tot i així, planta cara a una vida que sembla que li vol donar l'esquena.

Com a tota bona novel·la victoriana, hi tenim un amor que, si bé et pot donar la sensació que és part principal de l'argument, a mi m'ha deixat el regustet d'un punt més en tota aquesta història de superació personal que suposa per a la Jane Eyre créixer i madurar.

Resumint, un clàssic victorià que m'ha tingut enganxada aquests dos dies de lectura.

El llibre és: Jane Eyre. Bontë, Charlotte. Trad. Leopoldo Terrero. Editorial Austral. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-670-0923-1.

2 comentaris:

  1. A mi també em va agradar molt quan la vaig llegir. És el que tenen la majoria de bones novel·les victorianes... enganxen, no?

    ResponElimina
  2. Fa poc el vaig llegir, tot i que ja havia vist la pel·lícula. Coincideixo que la superació personal de la Jane és el que més em va agradar.

    ResponElimina