diumenge, 13 de gener de 2013

Las manzanas

Tornar a llegir a l'Agatha Christie, és tornar a la raó principal per la que vaig començar a llegir amb gust novel·la policíaca.

Feia molts anys que no llegia cap novel·la de la dama dels assassinats i he pogut recordar que, de tots els seus personatges, Poirot és el que més m'agrada amb diferència.

També m'ha servit per ser adonar-me de com han canviat els ritmes narratius de les històries. Avui en dia estem molt acostumats a que les coses passin ràpid; que un misteri es pugui solucionar, simplement, a base de diàleg i deducció resulta molt poc corrent. En canvi, monsieur Poirot és capaç de clarificar un assassinat esfereïdor tan sols fent servir l'art de la conversa i la seva capacitat de deducció. Sense trets, sense micròfons amagats, sense cap altra eina que el seu cervell i els seus passejos ara a casa de l'un, ara a casa de l'altre, que com a molt només li costen mal de peus per culpa de les seves sabates de xarol.

Aquesta "Las manzanas" no ha arribat a causar-me les sensacions que vaig tenir amb "Deu negrets" o "Assassinat a l'Orient Express" però ha estat una lectura amena i ràpida.

El llibre és: "Las manzanas". Christie, Agatha. Trad. Ramon Margalef Llambrich. 228 p. Editorial Molino. Barcelona, 1969. ISBN 978-84-27285-74-3.

5 comentaris:

  1. Les novel.les de misteri mai m'han matat...però reconec que l'agatha christie és la millor...jo també m'estic llegint joc de trons!!

    ResponElimina
  2. El lector pot saber qui és l'assassí seguint les pistes?

    ResponElimina
  3. S.N.: Per a mi, ella és l'inici de totes les lectures de sang i fetge que he llegit després.

    Josep: Sí, podria. Però no ha estat el meu cas. :D

    ResponElimina
  4. Doncs se suposa que, ben fet, el gènere detectivesc hauria de permetre al lector atent i intel·ligent saber qui és el culpable.

    ResponElimina
  5. Jo en tinc una bona col·lecció d'aquesta autora, però aquest no el recordo.

    ResponElimina