diumenge, 20 de gener de 2013

Nunca me abandones

Després de descobrir, a la pàgina 30, que no tenia cap intenció de submergir-me en el món que em proposava "Joc de Trons" (espases amb noms propis? No, gràcies), "Nunca me abandones" va venir per salvar-me.

M'ha agradat i m'ha trasbalsat. No us sé dir si més una cosa que l'altra. El que Ishiguro ens dibuixa és una història de detalls, un viatge vital des del naixement fins a la mort i uns personatges que van descobrint pas a pas què és el que poden esperar de la vida i, potser, quin és el seu sentit i la veritat.

Ara, també et convida a pensar en què és el que de debò ens fa tal com som. Seriem igual si la nostra funció com a humans fos una, clara, definida, preconcebuda? Jo encara li dóno voltes.

"Nunca me abandones" em sembla una novel·la poètica i trista amb un punt de partida esfereïdor (que no us penso explicar i que pel que he vist es considera del gènere de ciència-ficció. Suposo que és així, però tinc les meves reticències a considerar la novel·la en sí com a ciència-ficció). Com sempre, si us crida l'atenció i la voleu posar a la vostra llista de pendents, no deixeu que us n'expliquin massa coses. Trobo que és millor anar-se sorprenent poc a poc, pàgina a pàgina.

Novament, després del descans per a l'ànima que em va suposar la lectura de l'Agatha Christie, aquesta lectura torna a deixar-me en un punt en què necessitaré alguna cosa lleugera, que deixi que totes les sensacions que he tret d'aquí s'assentin.

Com la majoria de les vegades, no m'atreveixo a dir que sigui una novel·la que agradi a tothom. És molt recomenable. Molt, molt. Però has d'estar d'un ànim a prova de bombes perquè si no, et pot matxacar.

El llibre és: "Nunca me abandones". Ishiguro, Kazuo. Trad. Jesús Zulaika. Anagrama. Barcelona, 2007. 360 p. ISBN 978-84-339-7274-3.

4 comentaris:

  1. És una obra molt estranya, que et deixa amb una sensació com bé dius de trasbals al cos. Tot i això, crec que és una bona recomanació i una bona manera de conèixer aquest autor. Ara a gaudir d'una obra lleugera! ;)

    ResponElimina
  2. racoperllegir: Tal com ho veig jo, millor començar per "El que resta del dia", que és més "light" i després endinsar-se en aquesta. ;)

    ResponElimina
  3. Bones de nou!
    M'està agradant molt el teu bloc! Tens lectures que o bé he llegit o bé els tinc pendents, l'estic gaudint molt.
    Aquesta de l'Ishiguro em va agradar molt. Parteix de la mateixa idea que La Isla de Michael Bay, salvant les distàncies, i amb un desenvolupament diferent, crec que el contrast ajuda a remarcar les idees. Com bé dius, o entenc així, si des de néixer ens tracten (remarquen i matxaquen) amb la idea del que som, sempre serem com ens han tractat que som? Bé, dóna per conversar llargament, crec. La vam llegir amb el club de lectura del meu poble i hi havia interpretacions per donar i vendre.
    Salutacions!

    ResponElimina
  4. Un dels meus llibres preferits. Cal no saber res de la trama per gaudir-ne de cap a peus però!

    ResponElimina