dimecres, 20 de febrer de 2013

El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

Hi ha llibres que d'entrada et prometen molt.
Havia vist la versió en paper d'aquest llibre: molt xula, amb les seves fotos antigues d'uns nens ben rarets, amb aquesta aparença tan vintage. Era el típic llibre que a mi m'entra pels ulls: una coberta maca, un títol especial.

 He esperat cent pàgines. I no he pogut.

La sensació que em queda és la d'una història que no em volen acabar d'explicar. Però jo tampoc he acabat d'interessar-me del tot. No m'ha motivat a seguir. El plantejament inicial de la història (un avi que explica un secret de a un nét) no m'ha cridat prou l'atenció com per seguir-li la pista i arribat un punt en què ja he notat que no tenia ganes de llegir, he decidit que no calia forçar-se. No?

He llegit opinions de tots tipus per la xarxa. Sovint he trobat qui diu que, tot i que el llibre li ha agradat, no ha acabat d'enganxar-se. També sembla que serà una saga. Jo crec que n'he tingut prou amb cent paginetes.

Ja se sap. Alguna vegada, aquests enamoraments a primera vista surten bé, amb els llibres. D'altres, doncs no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada