dimarts, 12 de febrer de 2013

Tres nits

Crec que sempre recordaré el dia que vaig veure Seven al cine. La noia que m'acompanyava, en el moment culminant de la pel·lícula va decidir que ja era moment que jo sabés, abans de veure-ho, què hi havia a la capsa que troba el Bratt Pitt cap al final. I pam! Va deixar anar "ahí dentro está xxxxxxxxx".

Va ser la primera vegada que vaig tenir relació directa amb el concepte "fotre't una història enlaire" o, com es diu ara, spoiler.

Amb "Tres nits" em va passar el mateix. O pitjor. Perquè vaig ser jo sola la que m'ho vaig buscar i sempre és menys dolorós si tens algú altre a qui donar les culpes.

Resulta que, quan encara no me l'havia acabat, vaig buscar opinions d'altres lectors per veure si tenien la mateixa sensació que jo (la sensació d'haver-me passat més de tres quartes parts de la lectura pendent d'alguna cosa que-crec-que-ha-de-passar-però-que-vés-a-saber-si-realment-passarà i que m'havia acompanyat des de les primeres línies). Ho faig sovint això de buscar què n'han dit altres lectors per veure si coincideixo o no i sempre vaig amb molt de compte de llegir per sobre, en diagonal, saltar-me frases que puguin ser comprometedores. Però en aquesta ocasió, potser perquè no vaig estar prou alerta, potser perquè no t'esperes que algú entri en tants detalls de l'argument, em van rebentar part del final.
Spoilers a banda, "Tres nits" m'ha deixat a mitges. El ritme afluixa a la tercera part i he tingut moments de deixar-lo però alguna cosa té que t'empeny a seguir, potser la sensació que us deia de que ha d'acabar passant alguna cosa grossa. I no és que no passin coses, atrapat com quedes entre dues trames diferents, però em quedo amb el regust de les històries que no arrenquen. Com si s'hagués quedat a la porta, amb el motor encès, esperant que sortís a buscar-la.


El llibre és: Tres nits. Wright, Austin. Trad. Josep Daurella. Proa. Barcelona, 2012. 400 p. ISBN: 978-84-7588-301-4.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada