divendres, 22 de març de 2013

Siempre hemos vivido en el castillo

És al·lucinant com una casa on hi viuen dues germanes prou lúgubres i el seu tiet en cadira de rodes, pot acabar per semblar-te un escenari de felicitat familiar. És al·lucinant, en resum, com et pot arribar a enganyar una història.

"Siempre hemos vivido..." és una novel·la gòtica, que crea un misteri contingut i vague (d'entrada), que et convida a seguir lligant caps, que et crea seguretats sobre el que ha passat sense ni adonar-te'n. I un cop comences a intuïr què ha passat, què ha portat els protagonistes a la situació des d'on ara t'expliquen la seva vida, la història s'encarrega de fer-te créixer una mena d'angoixa per tot allò que podria passar, pel que es podria repetir que et fa caminar fins al final per la vora del precipici.

M'ha agradat molt aquesta novel·la de Shirley Jackson i vull fer des d'aquí una crida en favor dels POSFACIS!  A les novel·les amb prefaci, aquest sempre me l'acabo llegint al final per tal que no m'espatllin res de la història (que no ens enganyem, molts ho intenten). Així doncs...perquè no fer directament un posfaci i fora perills? Sí! Sí! Sí! I a més, en aquest que ens ocupa particularment, és un posfaci ple d'informació valuosa, que et descobreix detallets que poden passar per alt si no t'hi fixes prou. Un aplaudiment!

De debò que, repeteixo, m'ha agradat molt "Siempre hemos vivido en el castillo", una recomenació que vaig treure de la Fe de l'Espolsada. Si hagués de tornar a comprar-me el llibre, el compraria en aquesta versió anglesa de Penguin que retrata les inquietants protagonistes d'una manera molt semblant a com jo me les havia imaginat.

El llibre és: Siempre hemos vivido en el castillo. Jackson, Shirley. Trad. Paula Kuffer. Minúscula. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-95587-89-3.

2 comentaris:

  1. El tinc. El llegiré algun dia. Qui sap quan...
    Gràcies per l'apunt!
    SU

    ResponElimina
  2. És fantàstica, a l'Espolsada aviat farem monogràfic ;)

    ResponElimina