diumenge, 21 d’abril de 2013

Harry Potter y la piedra filosofal

El Watson venia amb aquest llibre de regal. Mai m'havia plantejat de llegir-me cap llibre d'en Harry Potter però després de la devastació mental en què em va deixar el refotut Kevin, tampoc em veia amb cor de llegir res de gaire pes.

Aquest llibre, doncs, ha estat la tria perfecta en el moment ideal. No sé si me'n llegiré cap més; és possible que ho intenti més endavant però si l'èxit de la lectura consisteix en adequar la tria que fas del llibre a les teves ganes, al teu temps disponible i a l'estat del teu cervell, amb aquest l'he clavat.

Ara, llàstima de no haver-lo agafat de joveneta. La Laura de dotze anys que llegia les aventures dels Cinco i la serie vermella del Vaixell de Vapor o Les Bruixes hagués al·lucinat amb Hogwarths, les escombres, els passadissos i l'andana 9 i tres quarts.

M'ha meravellat com J.K.Rowling va imaginar aquest món i com ho transmet i t'encomana el misteri que envolta l'escola, els professors, el bosc fins i tot el mateix Harry i la seva història. És amè, de vegades cau clarament en la transmissió de lliçons morals però suposo que és disculpable i que als lectors més joves els passa desepercebuda aquesta intencionalitat que no se t'escapa de gran.

Resumint, que m'ha entretingut, que -òbviament- passa fàcil i sense massa esforç i que està ben escrit. Tot plegat, una lectureta amena.

El llibre és: Harry Potter y la piedra filosofal. Rowling, J.K. Trad. Alicia Dellepiane Rawson. Ed. Salamandra. Barcelona, 1999. ISBN: 978-1-78110-110-0.

4 comentaris:

  1. El XeXu de 12 anys llegia si fa no fa les mateixes coses que la Laura de 12 anys, que per això són (si fa no fa) coetanis. Però resulta que tots dos han decidit començar a llegir Harry Potter amb els 30 ben establerts ja, i els dos s'han endut impressions molts semblants. Casualitat que l'haguem llegit aquest mateix any, perquè ara ja comença a ser antic. Em va convèncer prou com per llegir el segon també, ara fa un parell de setmanes. Se'ns gira feina.

    ResponElimina
  2. Em vaig enganxar al Potter aans de les pelis, però tal com dieu vosaltres amb 12 o 13 anys hagés pogut ser ...

    ResponElimina
  3. Jo vaig decidir llegir-lo quan els va interessar a les meves filles.
    Aquest primer és fàcil de llegir, com dius tu, entra bé. Però a mesura que van avançant els llibres i en Harry es fa grans els llibres també es fan més adults i més complicats, a mi em van agradar cada un més que l'anterior, i això no és cosa fàcil d'aconseguir en una sèrie de llibres tant extensa.
    No cal que els llegeixis seguits (jo ho vaig fer), però no deixis de fer-ho.

    ResponElimina
  4. XeXu: Sí, ja ho vaig veure que te l'havies llegit (en anglès! Valent!) Jo potser més endavant seguiré llegint.

    Mireria: Amb 12 anys has de flipar...

    jomateixa: Prenc nota del consell :)

    ResponElimina