dimecres, 10 d’abril de 2013

Tenemos que hablar de Kevin

Acostuma a agradar-me que algú agafi algun dels tòpics més tòpics del món i el destrossi sense pietat.
Dit això, he d'afegir que tot i que m'agrada per la valentia que demostra, m'esparvera quan això es fa amb la cruesa i la manca de complexes amb que ho fa Lionel Shriver en aquesta novel·la. I, també, que sovint em trobo que sóc més fleuma i més toveta del que algú amb aquesta inclinació per la destrossa de tòpics es pot permetre.

"Tenemos que hablar de Kevin" és un llibre per llegir sabent que tot en si, cada pàgina, cada paràgraf, és una crítica a alguna cosa. A alguna cosa que segurament, vista des del punt dels Estats Units, és sagrada d'alguna manera o altra.
Ara potser us sorprendrà el que us diré però he llegit aquesta novel·la de la mateixa manera que llegeixo les històries de por. No, de por no; de terror (que n'he llegit molt poques en tota la meva vida). Aquest Kevin m'ha fet sentir la mateixa por que, fa molts anys, vaig tenir amb la Misery de l'Stephen King: una por que aconseguia que demanés interiorment que, si més no durant unes quantes pàgines, no aparagués l'Annie Wilkes en escena i em deixés tranquil·la. Coi de Kevin dels nassos.

He trobat que aquest relat de Lionel Shriver és molt sòrdid, però m'ha resultat impossible deixar-lo de llegir i tot i així, he trigat moltíssim en acabar-lo. Que, fredament, penso quina tonteria patir d'aquesta manera llegint un llibre. Però és que està tan ben escrit, amb tants detalls, però sense res que sobri, que no podia. Així que, ni que fos a estones curtes me l'he acabat.

Un llibre que de segur que recordaré molt de temps. I ni ganes de veure la pel·lícula. Patir el doble, així perquè sí...no gràcies.

El llibre és: Tenemos que hablar de Kevin. Shriver, Lionel. Trad. Javier Calzada. Anagrama. Barcelona, 2012. ISBN: 978-84-339-7350-4.


6 comentaris:

  1. Me encanta esta novela, y entiendo lo que dices. Te llegas a plantear "¿Puede ser que me guste algo tan sórdido y cruel?". Pues sí. Nadie es perfecto, supongo.

    ResponElimina
  2. Vaig veure la pel·lícula fa un parell de setmanes i em va agradar molt. Avui, al club de lectura de "L'art d'estimar" d'Erich Fromm, he parlat d'aquest Kevin que és incapaç d'estimar, no?

    Miraré de llegir-lo.

    Salut i bones lectures!

    SU

    ResponElimina
  3. El último peatón: Sorprende, como lector, que quieras seguir leyendo un libro que, en cierto modo, te hace sufrir. Somos raritos :)

    SU:Pel que he vist, tant l¡actriu escollida per fer de mare com l'actor per fer de Kevin m'encaixen bastant en el que jo m'havia imaginat. Sobre això que dius d'en Kevin...jo havia pensat això tota la novel·la i cap al final vaig canviar d'opinió.

    ResponElimina
  4. La., "lu dit", l'hauré de llegir...
    Gràcies!
    SU

    ResponElimina
  5. He decidit que aquest Sant Jordi 2015 em portarà aquest llibre. M'he deixat aconsellar per els teus "5 estrelles" i espero que sigui el primer de molts altres. Normalment acabo llegint sobre els temes que m'agraden i això pot ser l'oportunitat de conèixer altres tipus de lectures. Comento un altre cop quan ho hagi llegit! :)

    ResponElimina
  6. Raul, espero que també et faci passar tantes "bones" estones com a mi. Bon Sant Jordi!

    ResponElimina