dimecres, 15 de maig de 2013

El cumpleaños secreto

L'error és meu, només meu. De vegades penses que perquè un llibre anterior del mateix autor et va enganxar sense esforç, vas sobre segur. Sovint, amb els de gènere policíac, encerto amb aquest criteri. Amb el record de passar-m'ho genial llegint La casa de Riverton, i sent conscient que els meus nivells de lecturina estan sota mínims (SOTA, SOTA, SOTA DE TOTS els mínims), vaig triar aquest intentant no demanar-me gaire a mi mateixa. De vegades em permeto aquestes coses.

No hi ha res que em faci més ràbia que veure per on anirà un llibre, allò que vas per la pàgina cinquanta i podries escriure en quatre línees com acaben els personatges i no equivocar-te. Si em passa això i no estic gaudint especialment de la lectura, normalment acostumo a deixar-lo. Però aquí, vaig veure el final tan aviat que vaig pensar que per força m'havia d'estar equivocant i l'he continuat per confirmar que és un dels llibres més previsibles i sosos que he llegit mai. I ho puc dir convençuda perquè tan bon punt arribo a la conclusió que un llibre és previsible i soso, el deixo. Per tant, no me n'he llegit gaires que m'ho semblin.

Aquest ho és.
I tediós.
I un dels personatges principals no el suporto.
I no m'ha agradat gens ni mica.
I em refermo amb la meva opinió que si un llibre no m'agrada, és millor que el deixi perquè, si no, passa el que m'ha passat amb aquest, que fa gairebé un mes que l'arrossego com una condemna.

El llibre és: El cumpleaños secreto. Morton, Kate. Trad. Máximo Sáez. Ediciones Suma de Letras. Madrid, 2013. ISBN 9788483655009.

2 comentaris:

  1. Fas bé d'avisar-me. Jo em vaig llegir el Jardín olvidado i em va agradar i vaig caure en el mateix error que tu llegint-me La casa de Riverton. Em va semblar molt previsible. Així doncs, amb aquest nou no m'hi atreviré pas. Ja me n'he cansat d'aquesta autora.

    Jo crec que si un llibre no t'agrada pots intentar continuar-lo una mica a veure si millora (és a dir, tampoc l'has de deixar a la primera pàgina!) però arriba un punt que millor claudicar i anar-ne a buscar un altre (normalment el meu límit és un terç de llibre, si en llegeixo un terç i no m'agrada gens, no li trobo res, senyal que l'he de deixar. Per sort m'ha passat poques vegades!). Serà per llibres!

    ResponElimina
  2. A mi també m'han dit que el millor és La Casa De Riverton. En vaig llegir un de posterior i tampoc em va impactar.

    ResponElimina