dimarts, 30 de juliol de 2013

La marca del meridiano

Bé, he "acabat" amb en Lorenzo Silva. Ja no em queda res més per llegir. Ara caldrà esperar a veure per on segueixen les aventures del Bevilacqua.

No ha estat la novel·la que més m'ha agradat de la saga, he de dir. Però no està malament. M'he pulit dotze anys de la vida de dos personatges en menys d'un mes, la qual cosa no sé si és bona o dolenta, perquè tinc la sensació que, a mi, aquests dotze anys, m'han passat molt ràpid. No sé si m'explico. Suposo que té la seva gràcia anar llegint poc a poc, anar creixent amb els personatges, quedar-se amb les ganes de veure què passa a la propera, com m'he quedat jo ara. Esperar.

Però mira, no sempre es pot, oi?

Doncs això.

La línia es manté, els personatges són ferms i trobo que ben dibuixats, saps què poden i què no poden fer. De vegades, però, tinc la sensació que potser tots enraonen una mica igual, però també pot ser degut a la sobredosi de lectura.

Has de ser del gènere per poder disfrutar-los, aquests llibres, perquè (com tots) si no ho ets, segurament se't farà pesat.

Però en cas que sí que ho siguis (i jo ho sóc), el Lorenzo Silva et demostra que es pot fer novel·la negra sense necessitat de buscar llocs gelats i macabres. A Castelldefels també passen coses.

El llibre és: La marca del meridiano. Silva, Lorenzo. Barcelona, 2012. Editorial Planeta. 283 pàgines. ISBN 9788408041313.

1 comentari:

  1. No he llegit res d'aquest autor, l'hauré d'anotar per futures lectures.

    ResponElimina