dimecres, 28 d’agost de 2013

La playa de los ahogados

De vegades, sense saber gaire bé per què, hi ha novel·les que se't van quedant endarrerides a la llista de pendents, o que sovint te les mires quan les tens a mà, dubtes, i acabes triant-ne una altra sense que hi hagi cap raó sòlida.

La part bona d'això és que la novel·la segueix allà quan tornes i decideixes llegir-la.

"La playa de los ahogados" havia estat a les meves mans en diverses ocasions aquest darrers dos o tres anys i no ha estat fins ara que he trobat el moment per llegir-la. I això no deixa de ser curiós perquè, sent novel·la policíaca, era ben fàcil que en un d'aquells moments que no sé què llegir, fos l'escollida ideal.

De tota manera, ho ha acabat sent per una raó ben senzilla: "La playa de los ahogados" és, trobo, una novel·la policíaca magnífica, rodona, assossegada, que narra paisatges bonics i crea una atmosfera que t'atrapa (no me l'imagino a cap altre lloc que a Panxón). El seu personatge principal, l'inspector Leo Caldas, és un protagonista amb cara i ulls, humà, alguns en dirien un perdedor però jo crec que el que el defineix més és que és real.

Un pescador apareix mort en una platja d'un poblet pesquer de la província de Pontevedra. Aquí arrenca la investigació policial que ens submergeix en tot un entramat de violència, silencis, por, supersticions de poble, persianes que hi veuen i veïns que parlen. Tot estructurat en capítols curts i àgils, de ritme pausat i que va portant el Leo Caldas a descobrir informacions de manera lògica, unint totes les peces que es van escampant  aquí i allà, sense permetre en cap moment que el lector tingui la sensació que tot ha estat fruit d'un cop de sort completament il·lògic. 

A destacar especialment el contrapunt que aporta l'ajudant de l'inspector: un policia saragossà de mà fluixa i molt sincer que encara es troba en fase d'adaptació a aquesta manera de fer tan gallega, segons el tòpic, que mai saps si un gallec puja o baixa d'una escala.

Aquesta és la segona aventura de l'inspector, que va ser precedida per "Ojos de agua" i que també penso llegir, tot i que m'imagino que hi haurà trames que perdran la gràcia perquè ja sé com han seguit a "La playa de los ahogados". S'espera també la propera publicació de la tercera part, que ha estat ajornada en un parell d'ocasions ja que l'autor no estava satisfet amb el resultat final de la novel·la i va voler refer-la totalment. De tota manera, es poden llegir de manera independent sense problema.

Altres opinions:


El llibre és: La playa de los ahogados. Villar, Domingo. Madrid, 2009. Ediciones Siruela. 448 p. ISBN 9788498411294.

1 comentari: