dimarts, 6 d’agost de 2013

La veritat sobre el cas Harry Quebert

Doncs la veritat és que enganxa. I molt.

Feia temps que, cada vegada que em deixava caure per alguna llibreria, veia aquest llibre en algún prestatge destacat. M'agrada la coberta i vaig tenir la versió en paper a les mans en diverses ocasions, sense gosar mirar gaire la "contra" no fos cas que el resum de l'argument m' esguerrés la història en l'hipotètic cas que decidís llegir-lo.

Posteriorment va arribar la investigació a internet i,ui, tot eren bones crítiques. Ai. Quina por. No el vaig incloure als "Vull llegir".

Al final, fa dos o tres dies, vaig carregar-me de valor, vaig llegir ben curosament la "contra" i...em vaig llençar a comprar-lo (per acabar-lo llegint a l'Ipad. Resulta que abans de començar a llegir llibres digitals "legals" hauries de fer un màster de tot el que se suposa que un ha de saber quan comença. No havia tingut cap problema amb tots els llibres digitals que he comprat i de cop i volta... Tot i que he estat rellegint a internet sobre DRM i altres històries per a no dormir, no he acabat d'entendre per què coi no puc llegir aquest llibre al meu lector si no he fet trampa i el llibre és "legal". Tornar a llegir a l'Ipad després d'haver conegut el meu Watson és una murga, però si més no, he pogut llegir-lo, que si no hagués perdut els calerons tontament).

M'ha agradat molt i m'ha fet passar uns dies molt bons de lectura, amb ganes de tornar-m'hi a posar tan bon punt el deixava. És una barreja estranya de novel·la policíaca, de novel·la coral, d'història d'amor, amb alguna pinzellada de "L'Exorcista" i de "Lolita" si m'apures. Fins i tot, he recordat alguna novel·la del Grisham que havia llegit fa mooooolts anys . "La veritat sobre el cas Harry Quebert" és un llibre que he trobat molt honest: no crec que s'intenti fer passar per una cosa que no és. Té tots els ingredients d'un best seller, però penso que és molt digne, està ben escrit, té ritme, la història està treballada, els personatges no són res de l'altre món però s'aguanten, i et manté pendent les 600 pàgines que té, amb moltíssims girs. Per a mi, és la lectura ideal de vacances: que t'absorbeix i et permet dedicar-li estones llargues que, d'altra banda, és el que tens ganes de fer.  L'estructura m'ha agradat molt, amb salts de temps endavant i enrere, molt pel·liculero tot si vols, però que trobo que funciona i que està ben fet, perquè en cap moment et perds.

La perla, per a mi, són els consells que un dels protagonistes dóna a un altre i que encapçalen l'inici dels capítols. Dignes de tenir presents si t'agrada això d'escriure, crec.

Segurament, com tots, "La veritat sobre el cas Harry Quebert" no és un llibre per a tothom, tothom, absolutament tothom (allò que diem sempre, que per a tot hi ha moments i llibres) però sí que trobo que és un llibre que fa de bon recomenar en general sense por de fallar.

El llibre és:  La veritat sobre el cas Harry Quebert. Dicker Joël. Trad. Imma Falcó. La campana. Barcelona, 2013. 600 pàg.  ISBN: 9788496735866.



2 comentaris:

  1. Jo ja porto mig llibre i estic també molt enganxada, m'ho estic passant d'allò més bé.

    ResponElimina
  2. Jo el tinc a la llista dels pendents, però encara en tinc que llegir uns quants abans que li arribi el torn.

    ResponElimina