dilluns, 19 d’agost de 2013

Las novelas tontas de ciertas damas novelistas

Una mica més i se'm passa per alt parlar-vos d'aquest llibret (per la seva extensió, no pas per la seva qualitat) que m'ha fet riure de gust.

Partim de la base que m'agraden les novel·les victorianes. És així, m'ho passo pipa. Però també tinguem present que no perquè una cosa t'agradi, has de ser totalment incapaç de fer-ne una crítica i adonar-te de totes aquelles característiques que li grinyolen.

George Eliot (pseudònim de Mary Ann Evans)  fa aquí una crítica molt, molt, molt aguda i punyent sobre les novel·les que escrivien les seves contemporànies, tant en el fons com en la forma (que de fet, sembla ser el tema que la molesta especialment) i s'hi recrea d'una manera espectacular, amb referències que m'han fet pensar en com d'aplicable és aquest text a la que incomprensiblement alguns han començat a anomenar chick lit avui en dia. Penseu-hi un moment: buscaven menys desesperadament un bon partit matrimonial les protagonistes de Sexe a Nova York que l'Elizabeth Bennet d' Orgull i Prejudici? No sé què dir-vos. Així, d'entrada, a mi em fa l'efecte que només varia la quantitat de diners que es gasten en sabates de marca unes i altres.

Eliot fa una anàlisi detallada, recorrent a novel·les de l'època (que sembla ser que arrel del seu assaig, van ser anys després objecte d'estudi a les universitats...Ves quina gràcia li hauria fet!) de tot allò que, segons el seu parer, fa de les novel·les que ella anomena de "artimaña y confección" o també les de "toquilla blanca" un gènere forçat i tonto (definint amb aquest darrer mot les novel·les i, de pas, les seves autores) i que representa entre poc i gens les dones.

El trobo molt divertit i actual. Recomanable 100% fins i tot si, com jo, no sou gaire de sortir del gènere de novel·la.

El llibre és: Las novelas tontas de ciertas damas novelistas. Eliot, George. Trad. Gabriela Bustelo. 62 p. Impedimenta. Madrid, 2012. ISBN: 9788415578123.


1 comentari:

  1. Per relació et suggereixo la lectura de LA TRAMA MATRIMONIAL de J. EUGENIDES. Anys 80 campus nordamericà 3 estudiants: amor, matrimoni, literatura dels sentiments.
    Res a veure amb Middlesex.

    Imma

    ResponElimina