dilluns, 5 d’agost de 2013

Linda, como en el asesinato de Linda

Aquesta lectura m'ha resultat estranya i, a estones, diria que frustrant.

No sé si, novament, la traducció m'ha jugat una mala passada (massa frases que sonen estranyes, paraules repetides, construccions sintàctiques que no acaben de quadrar) o si realment és que no combrego gaire amb l'estil d'aquest autor que, d'altra banda, sembla ser que és tot una eminència en això de la literatura de gènere policíac.

El fet és que d'entrada, la història em prometia una lectura apassionant i l'estructura deductiva és exhaustiva, organitzada, les pistes no sorgeixen per art de màgia. S'hi veu una gran tasca d'organització de les idees i de la informació que es proporciona al lector. S'hi intueixen altres trames (tan poc desenvolupada pel meu gust que no acabo d'entendre per què les hi fa aparèixer) i els personatges, massa abundants. Diria que n'hi ha algun (el protagonista de la història, sense anar més lluny) que m'ha semblat que arriba a caure en la caricatura i que m'ha resultat més una nosa que una altra cosa però tot i així cal lloar la capacitat de l'autor de fer-te dubtar en tot moment de si estàs llegint una història de bons intentant descobrir al dolent o una història de dolents intentant que no els descobreixin. Un joc que de segur que és molt difícil de mantenir durant tanta estona.

Crec que no estem parlant de la típica novel·la negra sueca (penso en en Mankell, el meu adorat Mankell i tots els que han anat sortint posteriorment) per com d'irreverent resulta el seu "heroi" (racista, amb una ètica discutible, ordinari, deixat, trepa i misogin), perquè es desenvolupa en una Suècia atacada per una onada de calor i per la inoperància de l'equip policial que investiga el cas (resulta sorprenent que l'acabin resolent) però he trobat que allarga innecessàriament la darrera part de la novel·la amb històries col·laterals que trobo que no aporten res i que et tempten de passar pàgines fent lectures en diagonal en el millor dels casos.

M'ha quedat la sensació, però, que aquest autor sap de què parla i que, en canvi, només estem parlant d'una novel·la que segurament no és el millor que aquest senyor pot escriure.

El llibre és: Linda, como en el asesinato de Linda. Persson, Leif GW. Trad. Carmen Montes Cano - Editorial Grijalbo. Barcelona, 2012. 528 pàg. ISBN 9788425347955

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada