dijous, 22 d’agost de 2013

Los Buddenbrook

De vegades, malgrat els títols que tens acumulats a la teva llista de lectures pendents, de cop sents parlar d'una novel·la i no saps ben bé per què, et saltes a la torera el pla previst i t'endinses en  900 pàgines de clàssic només perquè algú amb el que tu consideres un criteri literari vàlid (que no vol dir que hi coincideixis sempre) t'ha dit, innocentment: "Que bé m'ho estic passant".

Parlem d'una saga familiar, d'una història que va del 1835 al 1877, quatre generacions de comerciants que van servir a Thomas Mann per retratar la societat de l'època mitjançant una d'aquelles novel·les on no passa res més que les coses que passen (o passaven) cada dia als membres d'una família concreta.

D'entrada, això de que "no passa res", parlant d'una novel·la tan extensa, pot fer por. Si fos cert que no passés res en tantes pàgines, abans d'arribar a la meitat molts ens rendiríem i passaríem a una altra història que ens fes més profit. Òbviament, alguna cosa deu transmetre perquè, si bé és cert que 900 pàgines donen per estones menys àgils que d'altres, no m'ha deixat d'interessar en cap moment què passava a la família i com se'n sortien o no. Però a més, la manera com es descriuen les estances, els vestits, les persones i les converses t'atrapen i et fan avançar molt ràpidament i d'una manera ordenada. Poc a poc et vas adonant que, no saps com, t'has fet una idea de la casa, dels costums, del menjar, dels vestits, de les olors i fins i tot dels colors exactes dels cabells dels protagonistes. Els gestos dels personatges et diuen allò que Mann no va incloure en els diàlegs;  la manera de moure's et fa preveure els problemes o les situacions que passaran més endavant. És una mica màgic, si em permeteu la cursileria. Bé, no. Suposo que es tracta de saber-ne molt, d'això d'escriure. De fet, he llegit que quan li van donar el Nobel l'any 1929, el jurat va fer esment que era principalment gràcies a aquesta obra.

Resumint: és un llibre per a tothom? Òbviament no, com tots. Hi ha lectors que no tenen la necessitat de submergir-se en històries tan llargues. Però és un llibre assequible, no et tortura les neurones amb subordinades impossibles ni amb vocabulari ranci ni rebuscat. No cal tornar enrere perquè no has entès què acabes de llegir i les coses van passant gairebé sense que ni te n'adonis. 

I ara que me l'he acabat, et queda aquella sensació d'haver de començar de zero quan encara estàs navegant en una història.

A la xarxa, se'n parla:


I el 2008 se'n va fer una pel·lícula 

El llibre és: Los Buddenbrook. Mann, Thomas. Trad. García Adanez, Isabel. Edhasa. Barcelona, 2008. 896 p. ISBN: 978-84-350-1792-3.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada